Aquest cap de setmana han estat les Festes de Primavera de Sant Feliu. I, com és tradició, ha plogut. I aquesta vegada ha diluviat i tot. Diumenge vaig fer un petit parèntesi en el meu estat d’estrès continu del mes de maig i vaig visitar la fira i l’exposició de roses. Aquesta ha estat la 50a Exposició Nacional de Roses de la “ciutat de les roses”.
En ocasió d’aquest aniversari, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat ha muntat una exposició sobre el món de la rosa, titulada “Roses en l’essència”. Dins d’aquesta exposició hi havia la raó per la qual he dormit poc aquestes dues últimes setmanes: tres vídeos sobre els pregoners de l’exposició de roses, els creadors de roses (obtentors, se’n diu) i els diferents escenaris per què ha passat l’exposició al llarg dels 80 anys que fa que se celebra (en fa 50 que és “nacional”).
Aquesta és una petita mostra dels vídeos, escrits, dirigits i produïts per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (amb la M. Luz Retuerta, el Carles Olona i el Josep Maria Gelabert al capdavant), i realitzats i locutats per un servidor.
Ahir vam fer el nou càsting del Mil anys en deu dits, el musical de la història de Sant Feliu que em va marcar. Necessitem persones amb ganes! I n’hi havia unes quantes. Unes de vergonyoses (la majoria), i algunes de molt llençades (aquell nano que ens ha deixat a tots amb un pam de nas). Hem vist alguns fragments del vídeo, i sembla que la gent s’ha engrescat.
Al final han anat fent passar un a un els ja participants del musical, s’han presentat i han cantat una mica. Mentrestant la Lourdes (la directora musical de l’obra, ara senyora regidora de Sant Feliu) anava prenent notes: “Tessitura greu, afina bé, projecta la veu…”
Sembla que els assajos seran imminents, així que… tornem-hi!
Vambes mullades, peus humits, espatlles xopes, paraigües moll… Feia molts de temps que no experimentava les gotes d’aigua caient del cel. Malauradament, tal com avui han parodiat genialment al Polònia, ha estat una tempesta passatgera. Ha vingut i ha marxat en un tres i no res.
Malgrat això, ha deixat una imatge tant maca com aquesta: la tranquil·litat del cel blau violada per la densitat d’un immens núvol de tempesta que ha tapat el sol fins l’endemà.
Dimarts vaig passar una bona estona a l’estudi de ràdio número 1 de la Facultat, gravant una secció per al Fora d’Hores de Ràdio 4. Vaig tenir una sociòloga (de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB) i una lingüista (molt bona professora meva, d’altra banda). Vam parlar si què s’ha de fer amb el llenguatge per deixar de ser sexista.
Bé, mitja hora de ràdio molt interessant que també inclou la opinió de l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació, i el reportatge d’un cas de llenguatge sexista en l’administració (concretament en un contracte de professor associat de la UAB, que ja ha estat solucionat). Podeu escoltar l’àudio aquí, lectors (i lectores):
articles
