dimarts, 17 de maig del 2016

Gràcies Josep

Gràcies Josep per impulsar-me a fer coses que no sabia que era capaç de fer.

Ets un mestre de la muntanya, tot un entrenador que m’ha ensenyat a enfrontar-me a les meves pors. Amb tu he superat límits de resistència, de persistència, de força, de comfortabilitat i de valentia. Hem caminat per la natura sota fred i calor, sota pluja, neu i pedra; hem escalat roca i gel, i hem dormit a la intempèrie al costat d’un llac gelat.

Això és un entrenament de vida que m’ha permès, a través d’enfrontar-me a les meves pors, superar límits que la meva ment tenia solidificats. És un treball físic, mental i emocional que trobo necessari si, com jo, tens el propòsit de viure una vida autèntica i plena, de constant aprenentatge i superació. I m’adono com d’important és l’entorn. “L’entorn és més poderós que la força de voluntat”, diuen. Amb tu ho veig clar.

Ets un líder que crea l’entorn idoni per al creixement. És un entorn d’alta tensió, perquè a l’alta muntanya hi ha un risc real de lesionar-se, i això fa que l’essència de cadascú afloreixi en aquests moments en què la disciplina, la concentració i el treball en equip són imprescindibles. Ha estat dur. Però ara entenc perquè sense dolor no hi ha progrés.

Per totes les experiències que hem viscut i les que viurem, gràcies.

  dimecres, 11 de maig del 2016

Gràcies papa

Gràcies papa per sempre ser aquí disponible per a mi, per a nosaltres.

És una joia sentir el teu suport incondicional. Sovint em queixo que no ens entenem, que no m’entens, que ets tossut i capquadrat. Com jo, tens moltes imperfeccions. Però només amb aquesta virtut ja superes totes les imperfeccions: sempre he tingut el teu suport.

Avui he somiat que anava a la muntanya amb tu i m’asseguraves la corda per baixar per un barranc. Jo em sentia totalment segur. Tan segur que em vaig llençava de cap al buit. I, com sempre, les teves mans fortes aguantaven el sutrac de la corda amb el meu pes. Així és com em fas sentir, sempre. Passi el que passi, sempre estàs disponible per donar suport i força a la família.

Fins i tot en els moments que la meva forma de ser o naturalesa ha reptat la teva concepció del món, fins i tot aleshores la teva mà ha estat disponible pel suport que necessités (i amb un gran conflicte interior, imagino).

Per tot això i molt més, gràcies.

  diumenge, 8 de maig del 2016

Gràcies Edgar

Gràcies per animar-me, malgrat la meva timidesa, a dir-te que això de la ràdio m’agrada molt. Veure la teva energia en aquell escenari a Sant Just Desvern em va despertar la passió per comunicar, i en aquella conversa telefònica on no m’atrevia a demanar-te una oportunitat tu em vas afagar de la mà i vas obrir la porta a Oz.

Aquell instant va ser elèctric, la meva ànima va vibrar d’alegria, i durant aquell estiu, per primera vegada, vaig tenir un micròfon per a mi a Ràdio Desvern. Tots els viatges comencen amb un pas, i tu vas permetre’m fer-ne el primer.

Per tot això, gràcies.

  dimecres, 4 de maig del 2016

Gràcies Brauli

Gràcies per ensenyar-me a posar-me les lents de contacte. Sento gratitut per la teva sensibilitat i correcció professional aquell dia en què em vas dedicar tota la teva atenció per tal que aprengués a posar-me i treure les lents de contacte.

Era una nova experiència per a mi, i el fet de tocar-me la superfície dels ulls va ser difícil. La teva paciència al llarg de diverses sessions a l’òptica va ser determinant en aquest utilitari però important episodi de la meva vida.

Per tot això, gràcies.

  dimecres, 4 de maig del 2016

Gratitud

Bon dia!

Fa mesos que no t’he dedicat una línia, blog meu. Sé que tinc una relació difícil amb tu, perquè et vull tractar com si fossis el meu diari personal però en canvi sóc molt conscient que el que et comunico no és pas privat. Disculpa si no no he sabut trobar el teu lloc últimament. Però ara et dic hola de nou perquè fa dies que sento una crida per expressar coses, i crec que ets l’eina idònia. Vull expressar gratitud.

Posta de sol

En aquest viatge intens que és la vida, sortosament, tot canvia. Vaig aprenent coses que em fan saltar d’un lloc a un altre. I com que sóc curiós i ordenat per naturalesa, m’agrada posar aquestes lliçons en un arxiu. No és tan el valor de l’arxiu en sí, o el fet de comunicar-ho a altres, sinó l’exercici d’escriure el que m’estimula.

Així que en aquesta sèrie escriuré regularment entrades de gratitud. Llegeixo dels savis que és l’emoció més alta. Així que practicar-la més ha de ser bo, oi? Sovint em passen pel cap records de persones de qui he après lliçons. Moltes vegades elles no són conscients d’aquest fet. D’altres sí.

Començant avui, regularment escriuré algunes línies de gratitud a aquestes persones. Algunes seran més llargues que d’altres. Però totes seran sinceres.