dissabte, 19 d'abril del 2014

Pere Dot a BTV

Avui dissabte 19 d’abril, BTV emet el meu documental “Les arrels de les roses“. Aquesta pel·lícula va ser un encàrrec dels Amics de les roses de Sant Feliu de Llobregat l’any 2010, quan celebraven el 125è aniversari del naixement de Pere Dot.

Qui és aquest home? Pere Dot va ser un obtentor de roses, que creava roses noves a base d’hibridar-ne d’existents. Un artista de la floricultura que va treballar des de Sant Feliu i que va posar la ciutat al mapa internacional dels roseristes. El pare de l’actual Exposició Nacional de Roses. Ell i els altres obtentors que hi havia a Sant Feliu van donar-li al municipi el subtítol de “ciutat de les roses”.

El documental original, que vem dirigir l’Israel Ruiz i jo, té una durada d’una hora i mitja i es pot adquirir en DVD a la seu dels Amics de les roses. El que s’emetrà avui per BTV és una versió reduïda de 27 minuts que he fet especialment per a la ocasió. Crec que ha quedat un bon resum, i hem fet coincidir l’emissió amb la diada de Sant Jordi i les jornades gastronòmiques “La cuina de les roses” del proper cap de setmana. I també amb les Festes de Primavera de Sant Feliu, que acolliran una nova edició de l’Exposició Nacional de Roses.

  divendres, 18 d'abril del 2014

Freedom-seeker

20140417-231950.jpg

Jo sóc un freedom-seeker. Un buscador de llibertat. Crec que cada vegada ho sóc més. Llibertat financera, sentimental, nacional, nutricional… No ho som tots? O almenys tots els que no combreguem amb els que ens volen intoxicar el cos, segrestar la ment i anestesiar l’esperit.

Si no ets capaç d’imaginar què faràs quan siguis del tot lliure, és que no mereixes la llibertat. M’ho dic a mi mateix. Així que ara estic pintant el quadre de la meva llibertat. Què faries si et toqués la loteria? És un joc a qui molta gent li agrada jugar i que jo no he fet mai. Hauré de trobar el gust en somiar què faria si em toqués la loteria. I aleshores, quan em toqui, només hauré de seguir el guió.

Em comprometo a convertir-me en mereixedor de la meva llibertat, a decidir què fer amb ella. Així quan sigui (més) lliure, podré executar el meu pla i contribuir a què el món desperti d’aquest Matrix en què estem immersos.

  dijous, 17 d'abril del 2014

Què és casa teva?

20140417-231828.jpg

I parlo de l’edificació on vius, no de comunitats, nacions, planetes… Què és casa teva? Des que visc a Londres ha canviat el meu concepte de propietat. No tinc un lloc fix. No he canviat gaire de pis, només 2 vegades (i m’han dit que per a l’estàndard de Londres això és molt poc). Però quan em vaig acomiadar de l’altre pis no sabia (i encara no sé) i el lloc on sóc ara serà per llarg o no.

Suposo que m’he desaferrat d’una habitació, d’una cuina, d’un lavabo… Al cap i a la fi són espais. Casa teva és on tu ets. Casa meva és on jo sóc. Però quan veig aquests pisos encantadors i acollidors que tenen algunes persones a Londres em fa pensar… seria maco tenir un lloc per tu. Un lloc que de debò puguessis anomenar “casa”. Compartir pis està bé, però només contempla un fragment de l’espectre de necessitats personals. Quan vols soledat, en un pis compartit no pots aconseguir-la del tot. Estàs limitat. No ets lliure. I jo sóc un freedom-seeker. Un buscador de llibertat.

  dijous, 10 d'abril del 2014

Llocs macos per visitar a Londres

20140410-105607.jpg

No és que hagi fet molt el turista per Londres, honestament. O sigui que no sé si puc donar gaire bons consells a la gent que vulgui venir a visitar la ciutat. Així que parlaré, com sempre, del que conec. Dels llocs que he visitat i que m’han agradat.

He descobert que unir-se a un grup de córrer, a més de ser saludable, és molt enriquidor. Estic coneixent llocs de la ciutat on visc que no sabia ni que existien. Com per exemple Hampstead Heath. És un parc enorme al nord de Londres. Sorprèn que hi hagi un lloc així tan proper al centre. Sembla una selva, un bosc, uns Pirineus amagats per qui no ho conegui. Té racons bucòlics, envoltat de natura. Fins i tot té llacs, o hauria de dir basses, “ponds”. Pagues 1 lliura i t’hi pots banyar, si tens nassos. Perquè l’aigua està molt freda. Ara que és primavera està de l’ordre dels 10 graus. És un lloc ideal per anar a meditar o a córrer. De fet, em sembla que dissabte m’hi acostaré, que vaig estressat.

Els parcs sempre són una bona opció, a Londres. N’hi ha molts i són grans. Des del cèntric Hyde Park al Regent’s Park, on hi ha un zoo i un jardí botànic. Només cal mirar el mapa de Londres per trobar les esplanades verdes i perdre-s’hi. A tots s’hi arriba en transport públic. Això sí, no espereu gaire bancs per seure-hi. I si ha plogut i voleu seure a terra, us mullareu el cul.

De llocs per veure a Londres n’hi ha moltíssims. Els que tothom coneix com Parliament Square amb el seu Big Ben. Si travesses el riu cap al sud tens el London Eye, la nòria gegant que et permet veure Londres des d’un punt elevat. El passeig del Southbank des d’allà. La zona de bars de Covent Garden i el Soho. El carrer on fer compres, a Oxford Street (que ja té nassos venir a Londres per comprar una tassa feta a la Xina per tenir de record…).

Una cosa que vaig fer molt quan vaig venir de turista a Londres ja fa 4 anys va ser passejar pels barris. Em vaig descarregar un podcast esplèndit que es diu “London Best Free Walks Live”, on un senyor et parla a l’orella seguint el mateix recorregut que tu estàs fent a peu i et va indicant a dreta i esquerra el que veus, la història, i et va acompanyant literalment en tot el recorregut. Això us ho recomano del tot. Això sí, està en anglès. Per cert, com el portem, l’anglès?

Els diumenges al matí hi ha els mercats de carrer, com el Bricklane market, on pots menjar plats de tot el món. O el Borough market, o el Portobello Market a Notting Hill.

Però no tot s’acaba a Londres. En els 10 mesos que porto vivint a la capital anglesa també he sortit del “hustle and bustle”, del continu moviment i estrès del londinenc mitjà. Cambridge és una ciutat molt maca de veure. D’una arquitectura que et fa creure que has viatjat 5 segles en el passat. Si hi aneu, compte amb les bicis! N’hi ha més que habitants per metre quadrat, diria jo. Si decidiu anar al sud trobareu la costa amb els penya-segats de guix. Que realment són de guix, si els toqueu! Es diuen els Seven Sisters, que queda a l’oest de la ciutat d’estiueig per excel·lència, Brighton. Ara, que no espereu platges com nosaltres les coneixem. Ni de bon tros!

Si aneu a l’oest del país trobareu una ciutat molt gran, Bristol, que tothom diu que és la millor ciutat del Regne Unit per viure-hi però a mi, el poc que he vist, no em diu res. I al sud de Bristol hi ha el poble de Bath, on hi ha un SPA natural, si continueu sud avall topareu amb Salisbury, on hi tinc un assumpte pendent: visitar l’Stonehenge, el cercle de monòlits gegants tan famós. I per aquella àrea, que jo hagi visitat, també hi ha Glastonbury. Un poblet petit però encantador, molt relaxant, i molt famós pels aficionats a la bruixeria. Hi trobareu vidents, tarotistes, moltes botigues de cristalls i minerals semipreciosos, i un jardí preciós anoomenat Chalice Well, on us hi podeu passar tota la tarda (pagant, clar) enmig d’una pau incomparable.

Això és el que conec i que puc recomanar de UK, del Regne Unit. Però ja dic que és molt personal. Seguir que Trip Advisor us fa recomanacions molt diferents.

  dissabte, 15 de març del 2014

El meu perfil a BBC Fresh

A finals de febrer em van publicar dos vídeos a la web del programa BBC Fresh, acompanyats d’un perfil que van fer arrel d’unes preguntes que em van enviar per mail. Aquest és el meu perfil de BBC Fresh, i tot seguit el publico traduït, bàsicament perquè els meus fans a casa els Bonet, que no porten gaire bé l’anglès, ho entenguin. (Traducció automàtica però revisada).

BBC Fresh

Perfil BBC Fresh: Albert Bonet

El realitzador Albert Bonet parla del que va inspirar els seus curtmetratges The Catalan Way i Carolling Random Londoners. Quan va tenir lloc a Londres una protesta demanant la independència de Catalunya, el realitzador Albert Bonet es va oferir a ajudar. I va portar la seva càmera amb ell. Ens parla de la pel·lícula resultant, The Catalan Way, i també del seu projecte més alegre Carolling Random Londoners.

Perquè vas escollir aquests temes per BBC Fresh?
The Catalan Way – La voluntat democràtica dels ciutadans a tot el món és un tema recurrent en el periodisme. La majoria d’aquestes històries són sobre conflictes armats. Crec que és just que a aquelles regions del món que estan pacíficament demanant la independència se’ls posi un altaveu. I jo sent català, crec que els desitjos de llibertat del meu poble valen la pena de difondre en català, espanyol o anglès a través de canals de televisió públics tan reconeguts com la BBC.

Carolling Random Londoners – A una amiga meva, la Mia, se li va ocórrer aquesta idea per “Carolling Random Londoners” de parlar amb estranys al carrer i filmar les seves reaccions. Ella recitaria la lletra de “White Christmas”, i després un petit grup de cantants s’hi uniria cantant la melodia i l’harmonia. No es podria haver fet sense l’ajuda dels meus companys cantants en el London Catalan Choir.

Què et va motivar a fer aquest vídeo?
The Catalan Way - Vaig veure que l’Assemblea Nacional Catalana estava demanant ajuda per organitzar la Via Catalana per la independència a nivell internacional. Jo m’acabava de traslladar a Londres, i em vaig presentar voluntari per gravar-ho en vídeo. No em defineixo políticament, sinó que el que em motiva són els crits per una democràcia real al sud d’Europa i la importància de ser escoltats arreu del món.

Carolling Random Londoners va ser, de fet, la segona part d’una sèrie de dos episodis sobre el Nadal a Londres. En el primer (que es pot veure aquí)  feiem petons a la gent sota una branca de vesc. Per al segon episodi, vem pensar que una mica de música a capella aixecaria els ànims. La idea era de la Mia. Volia posar un somriure a la cara de tots tot fent una demostració pública d’amor. Amor? Alegria? Somriures? M’hi apunto! Tant els petons com el cant van funcionar. I hauríem continuat si haguéssim tingut més temps.

Quina càmera vas fer servir per gravar el teu vídeo?
Per The Catalan Way, vaig utilitzar la Panasonic HMC151. No és una rèflex digital, com la majoria dels realitzadors utilitzen avui en dia, sinó una càmera de vídeo professional. CCD de debò, no CMOS. Vaig utilitzar la meva Steadicam Merlin per tal d’estabilitzar els travellings en tota la cadena humana de 800 persones, que es pot veure en la seqüència completa aquí.

A Carolling Random Londoners no vaig utilitzar cap estabilitzador de càmera, sinó que la portava a la mà.

Qui o què t’inspira?
Crec que la comunicació determina la realitat. M’apassiona generar emocions a través dels sentits, i donar a les històries dignes l’altaveu que es mereixen per poder comunicar, i per tant crear, un món més conscient. Què m’inspira? L’honestedat, la voluntat de fer front als reptes, la llibertat, el coratge, la cerca de la felicitat… no sé què m’inspira, però quan ho veig, ho sé.

Quins són els teus plans per al futur?
Vaig venir de Barcelona a mitjans de 2013 i els meus plans són seguir coneixent gent, aprenent-hi i créixer tant professional com personalment. Crec que Londres és el lloc per fer-ho. En aquests moments estic treballant en diversos projectes a Catalunya, alguns més al Regne Unit, i en la traducció del meu últim documental a l’anglès. El tràiler es pot veure aquí.

Què és el més important que has après fins ara?
A la vida? Ostres, és una pregunta molt àmplia! He après a estimar el que faig d’una manera saludable. A seguir un objectiu sense preocupar-se massa pels resultats, simplement gaudint del passeig. De fet, encara estic aprenent a fer-ho. I espero seguir aprenent-ne durant tota la vida, perquè m’encanta ser un ignorant curiós.

Enllaços relacionats