dimarts, 5 d'octubre del 2010

Una portuguesa voltant per Sant Feliu

Eren les 00:35h de la nit. Jo pujava el carrer cap a casa des del Trambaix. I veig una senyora que em crida amb els braços estirats com volent-me agafar. Després d’assimilar la imatge i d’una diagnosi ràpida del personatge per descartar perills, em trec els auriculars i li pregunto, vull dir, em comença a parlar en portuguès.

Pel que he entès, la pobra dona feia una hora que voltava per Sant Feliu, perduda. Havia perdut la pista del grup amb què anava i no sabia trobar l’hotel on s’allotjava. Estava força desesperada. Així que l’acompanyo a un tal “Hotel Saint John”, que dedueixo que deu ser l’hotel “Sant Just”. I efectivament. La dona semblava que havia vist al cel.

Pel camí m’explica que ha perdut el grup en sortir d’un bar (una “taverna”), que venen de Venècia i fan nit a Barcelona per tornar a Lisboa en l’avió de les 8 del matí. I que té un fill de 35 anys. Arribats a la porta de l’hotel, ens fem un petó i ens presentem. Una abraçada i bon viatge de tornada, Maria Luisa!

Aquest article ha estat publicat el dimarts 5 d'octubre del 2010 a les 2:10 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha un comentari per “Una portuguesa voltant per Sant Feliu”

  1.   dimecres, 6 d'octubre del 2010

    Alf diu:

    Curiós, el binomi turisme/Sant Feliu. Ens hem d’acostumar a aquestes situacions estant al costat d’hotels de preu més assequible que els del centre de Barcelona.

    La setmana passada, també vaig tenir una trobada amb una noia (no sé de quin país era, tot i que dominava l’anglés, com a quasi tots els països civilitzats) que cercava un súper obert a Laureà Miró a les 15h.

    Vaig provar d’enviar-la al Condis del C/ Creus. No sé si va arribar…

Deixa'm un comentari