Dijous, 19 de maig del 2011

És possible el vot conscient?

Estem a punt de tenir l’oportunitat d’expressar la nostra voluntat a través del vot. Un vot enverinat. Eleccions municipals, li diuen. Són diferents de les altres, aquestes. Perquè són més de prop. Ah no, calla, que es presenten els mateixos de sempre. Llavors son com totes els eleccions.

Ah, eleccions! Votaré a favor d’aquest. O en contra de l’altre. Aquest no m’agrada, segur que no el voto. O no m’agrada cap i voto en blanc. O pitjor encara, no sé decidir-me i no faig ni l’esforç d’anar-hi. Sembla que quan es tracta de votar tots perdem el nord i ens deixem arrossegar per la forma d’entendre el món d’un petit grup de persones amb poder a qui coneixem com “polítics”.

Com visc jo la vida? Amb quin esperit la visc? Hi ha cap entitat política que em representi amb prou fidelitat com per delegar-hi el poder que m’atorga aquesta (mal anomenada) democràcia? No. Per tant, la solució és votar el que menys em desagrada. Seria més fàcil votar persones. Les persones són més fàcils de valorar. Saps si t’enganya o no, si els seus actes són sincers o interessats. Però un partit és una entitat complexa que no aspiro a entendre. Gent de diferent cultura vital, amb diferents nivells de maduresa, de consciència.

Sovint crec que no sóc capaç de decidir sàviament sobre el meu futur. I ara em fan decidir sobre el futur de tots? Ah, no, clar! Que es tracta que tothom voti de forma egoista! L’opció guanyadora serà la que més egos hagin decidit. Perdoneu però no és això com una guerra? Amb guanyadors i perdedors. I aquí encara, que als Estats Units si has votat pel perdedor el teu vot no compta per res. Com si no haguessis anat a votar.

El que dic (i, com sempre, m’enrotllo massa amb aquestes reflexions), és que som nens inconscients que no sabem el que és bo per a nosaltres. Per això tenim una democràcia deficient. Jo només vull ser capaç de pensar, parlar i actuar en la mateixa direcció. Tornem enrere un moment per recordar què en pensàvem, quan érem petits i clarividents, d’això del sistema. Potser als col·legis electorals hauria d’haver-hi una papereta de “Game Over”. S’ha acabat la partida. Canviem el mode de joc? Segur que els antics egipcis (posar-hi qualsevol civilització antiga) també creien que vivien en el millor dels sistemes possibles.

Aquest diumenge exerciré la meva quasi-insignificant parcel·la de poder en un sistema que no m’ha demanat permís per ser-hi. Per sort, no sóc l’únic que pensa així, i les manifestacions per tota Espanya indiquen que el nivell de consciència col·lectiva avança exponencialment. Vinga! Que encara podem salvar la humanitat! Feu-vos conscients! Desperteu de Matrix ja!

Aquest article ha estat publicat el Dijous 19 de maig del 2011 a les 9:57 i parla sobre Actualitat, Filosofades, Política. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha un comentari per “És possible el vot conscient?”

  1.   Dijous, 19 de maig del 2011

    Dinamo diu:

    Per desgràcia, crec que SÍ votem a persones. Però passa que sempre votem a les mateixes persones: un grup d’homes (sí, sí, d’homes, no de dones) vells, amb traje, corbata i que somriuen més aviat poc, però quan ho fan desitges que no ho haguéssin fet.

    Els electes són pura il·lusió. Tenen poc marge de maniobra. Els homes del traje són els que els han ajudat a guanyar les eleccions, i sempre volen el seu botí. La “cúpula” del partit, el president del banc X, el consell d’administració de l’empresa J, el magnat de l’energia Z o el el president del país poderós N i alguns càrrecs més, no gaires. De vegades un sol home amb traje pot ocupar diversos càrrecs d’aquests. I no ens oblidem, són ells qui manen.

    No el partit com a institució, no el candidat, i per suposat no el ciutadà.

    No seria la primera vegada que sento un polític suplicant sota mà a la gent que surti al carrer, que es queixi, que ell no pot fer res si no hi ha una contrapart demanant allò que és seu. Si només té a la seva orella dreta l’home del traje, i la orella esquerra no rep cap missatge del votant, no pot justificar els seus moviments en favor del ciutadà. Si es porta bé, podrà ser un home del traje tot just acabar la legislatura. Si no, ostracisme al canto.

    Per sort, algo es mou. Porta temps movent-se, però ara fins i tot surt per la tele, així que ara ja deu ser veritat, oi?

    #spanishrevolution
    #nolesvotes

Deixa'm un comentari