dijous, 22 de setembre del 2011

La màgia existeix (2)

Text de la meva secció a Ràdio Sant Feliu. Avui dijous a les 11:35h al 105.3 FM o a internet.

Pensament compulsiu

Dijous passat, quan sortia de la ràdio, em vaig creuar amb una senyora que cridava al carrer, aquí a Sant Feliu. Probablement ja la conegueu. Crida a l’aire, en castellà, molt enfadada. Sobretot ataca contra les polítiques de dretes, d’un partit espanyol molt concret. L’insulta, culpa els rics dels problemes del món. És una senyora que es veu de mitja hora lluny que pateix, que té molta ràbia que ha de deixar anar per algun lloc. No era la primera vegada que patia el seu lamentable espectacle públic, que et fa venir vergonya aliena. No dic que no tingui raó en moltes de les coses que diu. Però bé, en un rampell de compassió que vaig sentir en aquell moment, m’hi vaig acostar. “Se encuentra bien, señora?”, li vaig preguntar. Va quedar tota sobtada, va interrompre el seu discurs, em va mirar, i va concloure la pausa: “Que si me encuentro bien? No me encuentro bien!”.

Hi vaig estar 5 minuts, amb ella. Jo estava capficat a mostrar-li amabilitat, a calmar-la una mica, a fer-li veure que podia canalitzar tota aquella energia d’alguna forma més útil. Però a poc a poc va començar a ignorar-me. El seu xoc inicial en veure que algú feia cas dels esglais va anar desapareixent, i el pilot automàtic de la seva ment va tornar a prendre el control. Va començar a focalitzar en mi els problemes del món. Finalment vaig marxar, tot desitjant-li un bon dia, que ella, sorprenentment, em va tornar.

Aquest encontre amb la senyora enrabiada em va fer reflexionar. Hi vaig veure la representació de tots nosaltres, seguint allò que ensenya el mestre Eckhart Tolle en el seu llibre “El poder del ahora”. Moltes persones som una mica aquella senyora. Inconscients. Pensadors compulsius. Donant voltes a pensaments negatius, que ens consumeixen. Potser nosaltres no els expressem en veu alta o en públic, però sovint els tenim. Aquella senyora havia perdut el contacte amb el moment present, i estava governada per la seva ment compulsiva, els seus pensaments circulars de ràbia, d’injustícia, de por, de desconfiança. Estava centrada en tot allò negatiu, i no era capaç de sortir-se’n. Malgrat el meu ingenu intent.

 

La llei de l’atracció

El famós llibre “El secret” (i abans d’aquest, molts d’altres des de fa segles) parla de la llei de l’atracció, segons la qual el que és similar s’atrau. És a dir, un pensament positiu n’atrau un altre. Un desig positiu pot atraure allò desitjat. Una acció positiva en porta d’altres. Hi ha qui recorre a l’esoterisme per explicar aquest fenomen, hi ha qui recorre al mètode científic. I hi ha qui simplement ho ha comprovat per experiència, que és el més fàcil i que tots hem fet.

La mare Teresa de Calcuta deia que ella “mai no aniria a una protesta en contra de la guerra; en tot cas, sí que aniria a una protesta a favor de la pau“. És una frase que sovint em repeteixo, i que crec que cal aplicar en tot allò que fem. Perquè, com diu l’aforisme, “allò contra el que et resisteixes, persisteix; allò que acceptes, es transforma”.

Vivim temps de canvi (que és el que significa la paraula “crisi”). Però, com va dir el filòsof i científic Pascal, “La desgràcia descobreix en l’ànima llums que la prosperitat no arriba a percebre”. I el científic Albert Einstein va dir “La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països, perquè la crisi porta progrés”.

 

Allò de “sempre s’ha fet així”

Jo cada vegada sóc més partidari de la mirada infantil. Quan naixem, i aquest món ens és absolutament estrany, desconegut… tot és nou. No reconeixem res perquè no coneixem res. Tot ho veiem amb una mirada neta. Sense prejudicis. Quan ens anem fent adults, però, ens anem contaminant dels hàbits de la societat on vivim, anem col·locant etiquetes a tot. Això cada vegada em fa més mandra. A tots, ens n’hauria de fer. Crec que tots hauríem de tornar a l’època aquella en que sempre preguntàvem “per què”. De fet, tot de moviments socials són conscients que cal un nou ordre mundial. I es pregunten el per què del sistema actual: “Per què els adinerats paguen menys impostos que els que no ho són? Per què qui rep el càstig de la crisi econòmica no són els qui la van provocar? Per què hi ha qui no vol que siguem lliures de parlar en la nostra llengua? Per què no es castiga la corrupció i la maldat dels dirigents polítics?”.

Fer l’exercici de canviar el punt de vista per veure-ho amb els ulls de l’altre és molt sa, trobo. Mirar sense jutjar. O jutjar per uns instants el contrari per acabar sent capaç de no jutjar. Oblidar els condicionants culturals i religiosos (que tots en tenim), per exemple, en una cosa tan senzilla com el gènere de les persones. Home-dona. Resulta que Austràlia, el país, acceptarà una nova opció en els seus passaports. On hi diu “sexe” es podrà marcar “masculí”, “femení” o “X”. És a dir, indeterminat. S’ha fet, diuen, per evitar burocràcia i interrogatoris als aeroports. Sí, de persones que físicament no aparentaven ser del sexe que hi deia al passaport. I és que hi ha persones, com sabeu, que han nascut amb els òrgans masculins i femenins, per exemple. Això em recorda que la diferenciació entre sexes no és una cosa que comparteixin tots els éssers vius. De fet, un dels 13 grans misteris de la ciència és el per què de la distinció entre sexes. No s’entén, en termes evolutius, per què la reproducció sexual és millor que altres mètodes de reproducció. Però bé, un altre dels misteris és la vida. Els científics a dia d’avui encara no es posen d’acord en què és la vida i en què es diferencia dels éssers inerts. Així que deixem-nos de ximpleries i obrim la consciència al mar infinit de les possibilitats.

 

Pensant el tot això, pensant en el misteri de la vida, en el gènere indeterminat, pensant en la mirada sense judici, pensant en la crisi, en la llei de l’atracció i en l’estar a favor, no en contra, pensant en la inconsciència de tots plegats i el pensament compulsiu de la senyora que vaig creuar-me al carrer… pensant en tot això arribo a la conclusió que n’hem d’aprendre molt… i que la màgia existeix.

Aquest article ha estat publicat el dijous 22 de setembre del 2011 a les 11:00 i parla sobre Filosofades, Ràdio. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari