dimecres, 11 de gener del 2012

La màgia existeix (13)

Aquest és el guió de la secció d’aquest dimecres a Ràdio Sant Feliu. A les 11.35h al 105.3FM o a la web.

Quin color?

Com han anat aquestes festes? Què ens han aportat? Han estat maques, felices o depriments i tristes? Com que el món del color de les ulleres amb què el mirem, podríem dir que el Nadal ha estat com nosaltres hem estat. Cada vegada veig més clar això de projectar la nostra personalitat en els altres. Allò que diuen que tothom veu els defectes en l’altre però no en un mateix. I basat en això, es diu que quan ens fa molta ràbia algun aspecte d’una altra persona, això és que probablement nosaltres veiem aquest defecte en nosaltres mateixos, i per això ens fa ràbia.

Això per un costat, i per l’altre, que projectem el nostre estat d’ànim a tothom. És a dir, que tot ho filtrem a través del nostre estat d’ànim. Per això, quan estem enfadats i conversem amb algú, sovint ens creiem que les paraules d’aquest algú estan enverinades, que ens vol mal. Quan en realitat és que nosaltres ens estem enverinant a nosaltres mateixos. Per aquesta raó és tan important parlar honestament. Perquè així no hi ha malentesos. I a més, qui voldria construir una vida a partir de mentides? No serieu feliços. Ho sé, ho he provat.

Sóc una escombra

Quan ets infeliç, no sé si us ho ha passat mai, però a mi sí… quan ets infeliç i camines pel carrer, sembla que vagis recollint la infelicitat de la gent amb qui et creues. Jo tenia la sensació que era com una escombra que anava recollint i quedant-se amb tota la brutícia emocional de les persones amb qui em creuava. Era una sensació molt desagradable, que em feia venir ganes de no sortir de casa. En canvi, quan ets feliç pots fer el contrari. Recollir tot allò bo de la gent. Caminar per la vida centrant la teva atenció en tot allò que t’agrada de les persones i incorporar-ho a tu. Això no vol dir que l’altre es quedi sense, sinó que tu també ets capaç d’incorporar al teu ésser allò que t’agrada de l’altre persona. Un hàbit, una forma de pensar, una forma de parlar, una característica, una actitud… Quan ets feliç reculls tot allò que coincideix amb el teu estat d’ànim. Perquè sempre és més senzill i natural fixar-nos i recollir allò que és similar a nosaltres. Proveu a fer-ho: quan sortiu al carrer, observeu la gent amb què us creueu i recolliu-ne la felicitat.

Que com ha anat el Nadal? Ha anat tal i com jo he volgut que anés. Molt bé, en el meu cas, gràcies per l’interès. A més, trobo que ara els regals de Reis s’han transformat. Gràcies als canvis que està vivint el món en l’economia, ara els regals ja no són objectes innecessaris que acumules en algun lloc. Ara els regals són útils, funcionals de debò. Clar que tot és relatiu, i el que per a tu pot ser innecessari jo puc trobar-ho útil. En tot cas, potser del que es tracta és de regalar amb consciència. Al final tot es redueix a viure amb consciència, no posar el pilot automàtic i apa, som-hi. Viure posant tota la intenció el tot allò que fem. Penseu que ja som al 2012, i segons els Maies algun canvi dels grossos s’està coent… No sé què serà, però més val que, sigui el que sigui que hagi de venir, ens enganxi sent feliços i gaudint amb consciència del present. Perquè, com sabeu (ja ho diu la mateixa paraula), el present és un regal.

Així que pensant en tot això, pensant en regalar amb consciència, pensant en què el present sí que és un bon regal, pensant en anar recollint la felicitat de les persones amb qui ens creuem, pensant en incorporar a nosaltres mateixos allò que ens agrada dels altres, pensant en parlar honestament, sense mentides ni segones intencions, pensant en què aquest Nadal, igual que tot l’any, l’he vist amb el color del vidre que m’he posat a les ulleres… pensant en tot això continuo convençut, un any més, que la màgia existeix, i que ho impregna tot.

Aquest article ha estat publicat el dimecres 11 de gener del 2012 a les 11:14 i parla sobre Filosofades, Ràdio. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari