Dimecres, 25 de gener del 2012

La màgia existeix (14)

Aquest és el guió de la secció d’aquest dimecres a Ràdio Sant Feliu. A les 11.35h al 105.3FM o a la web.

La felicitat neta del món

Aquesta setmana m’ha fet gràcia llegir un article que explica el nivell de felicitat de cada país i del món sencer. Clar, la felicitat és una dada absolutament subjectiva. Truquen, et pregunten si ets feliç o no i a fer l’estadística. Primer que no és tant fàcil respondre. Tu què diries? Ets feliç? Sí o no? No hi ha termes mitjos. Bé, el fet és que el resultat diu que al món hi ha un índex del 40% de felicitat. Si fos del 0% voldria dir que la meitat és feliç i la meitat no. Si fos d’un -100% voldria dir que tothom és infeliç. Doncs tenim un superàvit del 40% en felicitat. Per països, l’estat amb un índex més alt de felicitat és Fiyi. Les illes. Un país amb el 89% de felicitat neta. I on cada persona sobreviu amb un sou de 3.500€ l’any. El segon país més feliç del món, amb un índex del 84% és Nigèria, on cobren 1.700€ per any. El tercer país ja és els Països Baixos, amb una renda per càpita de 32.000€, i un índex del 77%. I a Espanya, som feliços? Segon això, tenim un índex del 55%. O sigui que sí, som més feliços que la mitjana planetària.

Consciència global

L’altre dia parlava amb un amic meu, un alter ego anomenat Shelin. En Shelin, que és patge dels Reis Mags d’Orient, va estar recollint cartes dels nens i nenes de Sant Feliu els dies previs a l’arribada de ses majestats. I en aquests dies va escoltar els desitjos d’alguns infants excepcionals. N’hi havia que no demanaven (només) joguines, sinó també coses que per a ells tenien molt valor. Una nena demanava que li portessin un ronyó nou per a la seva mare, perquè no hagués d’anar a l’hospital cada dia.  N’hi havia d’altres que miraven pels regals dels altres nens, i demanaven que tota la canalla tingués regals el dia de Reis. I just després de la cavalcada, una nena es va acostar al patge Shelin perquè li digués als Reis una cosa molt important: que ella el que desitjava amb més força era que tothom tingués el que necessitava. Que el que li faltaven diners tingués diners. Que el que li faltava menjar tingués menjar. Que tothom tingués de tot. I això, al patge Shelin, li va arribar molt endins. I li ho va dir immediatament a en Melcior.

Res pot sortir malament. Això és el que m’ha fet pensar aquest desig de la nena. Que res pot sortir malament amb aquestes personetes tan excepcionals que tenim al món. Jo sempre he dit que s’equivoquen aquells que subscriuen la frase llatina “Homo homini lupus”, “l’home és un llop per als homes”, és a dir, que som dolents, violents, per naturalesa, que pensem en els nostres propis interessos. Escoltar el desig d’aquella nena, de benestar per a tothom, em reafirma en la convicció que la bondat, l’amor, és l’única naturalesa humana. La nostra essència. Així que si penses ser malvat, necessitaràs una excusa, perquè has nascut sent amor pur.

Tots som un

A la Wikipedia he llegit que la locució llatina originalment és més llarga, i diu “llop és l’home per a l’home, i no home, quan desconeix qui és l’altre”. És a dir, que només som un perill per a nosaltres mateixos quan no coneixem l’altre. Quan no hi veiem la nostra pròpia essència en els altres. Potser per aquesta raó- No, “potser” no. Segur. Ho subscric. Quan vols fer el mal, quan has de fer alguna cosa malvada, el que fas és aïllar-te de l’altre. Separar-t’hi. Veure’l com un estrany, com algú que no té res a veure amb tu. Potser per això hi ha gent que és insensible a fer mal als altres… perquè s’ha separat mentalment de la resta d’éssers i els veu com entitats a part. Aaaaah, amics… però és que en realitat… tots som un.

I un missatge que he vist escrit a mà dins d’un cor gegant de color rosa: “Deixa de tenir por del que podria anar malament i pensa en el que podria anar bé”.

Així que pensant en tot això, pensant en el que podria anar bé, pensant en què tots som un, pensant en què res pot sortir malament quan escolto el desig de la nena que vol que tothom tingui el que necessita, pensant en què, malgrat que a tot arreu ens diuen que estem passant una mala època, som feliços… pensant en tot això arribo a la conclusió que la màgia existeix. I que l’hem d’exercir.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 25 de gener del 2012 a les 11:17 i parla sobre Filosofades, Ràdio. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari