dimecres, 14 de març del 2012

La màgia existeix (19)

Aquest és el guió de la secció d’aquest dimecres a Ràdio Sant Feliu. A les 12.35h al 105.3FM o a la web.

Avui no em vull trencar el cap, així que us copiaré un article molt interessant que he llegit sobre les 10 coses que t’amarguen la vida (i com combatre-les). Aquest llistat està extret de Covadonga Chaves, que és membre de la Societat Espanyola de Psicologia Positiva. La psicologia positiva és un corrent de pensament que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat. Doncs aquesta senyora creu que la nostra societat està equivocada sobre el concepte de felicitat. Segons la seva opinió, “la felicitat no és quelcom que es pugui assolir, no és una meta sinó un estat, una emoció”. La psicologia positiva demana un canvi de concepte: la felicitat és una cosa que s’ha de cultivar dia a dia, no una meta absoluta.

Aleshores explica una cosa molt evident: que per ser més feliços cal reforçar els aspectes positius de la vida i eradicar-ne els negatius. I fa el llistat de les deu causes més comunes de la infelicitat, i que hauríem de combatre per ser més feliços. Escolteu a viam quines trobeu que teniu vosaltres.

1. L’enveja

L’enveja, i per extensió la gelosia, és una de les causes més comunes de la infelicitat. En general, som envejosos en veure com els altres aconsegueixen metes que nosaltres no hem aconseguit assolir, cosa que provoca en nosaltres una frustració. EL CONSELL: si el teu amic té èxit, celebra la seva victòria com a pròpia. Si el teu enemic té èxit, recorda que la gelosia és contraproduent i inútils i es limiten a ampliar el poder de l’enemic sobre tu. Chaves recomana, en qualsevol cas, trobar relacions positives i evitar aquelles amistats conflictives que provoquen frustració i malestar. En definitiva: “Cal envoltar-se de persones que et facin sentir bé”.

2. La mania persecutòria

És la sensació d’estar sent perseguit per forces incontrolables. De vegades això es converteix en una malaltia, arribant a causar esquizofrènia, però en la majoria dels casos es tracta de la sensació puntual, o transitòria, que “tothom està en contra teu”. És un clàssic en els nens, generalitzat en l’etern “la profe em té mania”, però molts adults ho pateixen cada dia en menor o major grau. La solució d’aquesta causa d’infelicitat passa per reconèixer que la persecució és irrellevant, ja que només un mateix controla el resultat de la seva vida.

EL CONSELL: Totes les persones troben obstacles pel davant, l’èxit i el fracàs depenen de la capacitat de cadascú per superar els obstacles, no de les forces incontrolables que, suposadament, ens posen la traveta. Els éssers humans tenim una creença bàsica sobre el món, volem que sigui just, també amb nosaltres. Quan ens trobem amb experiències negatives tendim a pensar que “el món està contra nosaltres”, cosa que no deixa de ser un pensament paranoic.

3. La negació de responsabilitats

La capacitat d’assumir responsabilitats, segons explica Chaves, es coneix en termes psicològics com “el control”, i és una necessitat bàsica de l’ésser humà. L’absència provoca infelicitat. EL CONSELL: No podem controlar totes les coses dolentes que ens passen, però sí controlar com reaccionem a aquestes coses dolentes. Fugir d’estudi i “fer com que res ha passat” és una decisió, a més de covard, poc encertada. Negar la responsabilitat sobre alguna cosa que hem fet incorrectament només fa créixer la nostre infelicitat, així com el fet de no reconèixer que alguna cosa dolenta ens ha passat. Cal enfrontar-se als problemes.

4. El perfeccionisme

Encara que tots volem fer les coses el millor possible, hi ha moments en què ens col·loquem metes massa altes. EL CONSELL: Per molt bons que siguem, no tot pot ser perfecte. Si les nostres expectatives són massa elevades sempre fracassarem i serem infeliços. La perfecció és, en la majoria dels casos, inabastable i mai resulta necessària.

5. El raonament excessiu

El raonament excessiu és una de les causes més comunes de la infelicitat. “Menjar-se l’olla” o “ratllar-se” són les expressions col·loquials més utilitzades per expressar un problema habitual: la tendència a sobredimensionar determinats problemes. L’home té una sorprenent capacitat per a raonar però de vegades aquesta habilitat es torna en contra nostre. Si arribem a la conclusió que un problema no pot ser solucionat a base de lògica i raó, el millor és deixar-lo passar.

EL CONSELL: Cal trobar un equilibri entre allò emocional i allò racional. Les persones impulsives tendeixen a no pensar abans les coses, però les persones massa racionals necessiten actuar més i pensar menys.

6. El negativisme

El negativisme és la principal causa d’una de les malalties més esteses en la societat moderna: la depressió. No hi ha volta de full: tot el que ens envolta pot tenir una lectura en negatiu. Si no busquem una lectura optimista de les coses la infelicitat ens acompanyarà en el nostre dia a dia.

Chaves ens dóna un CONSELL: “Per cada cosa negativa que ens passa podem trobar-ne tres de positives, així podrem decantar la balança cap al costat de la felicitat”.

7. La percepció negativa de les accions alienes

En la societat actual tendim a concebre les accions de les persones amb qui tractem com una amenaça a priori. Si algú truca a la porta de casa el primer que pensem és que intentarà vendre’ns alguna cosa que no volem. Això es pot traslladar a totes les facetes de la nostra vida i és una cosa molt comuna en alguns llocs de feina, on es creen climes que propicien pensar que tots els nostres companys volen posar-nos la traveta. EL CONSELL: Hi ha una gran diferència entre la ingenuïtat i la desconfiança contínua i no cal situar-se en els extrems. Sempre que sigui possible, cal donar a la gent el benefici del dubte.

8. La baixa autoestima

És aquesta una de les causes més estudiades de la infelicitat. Si no sabem valorar-nos a nosaltres mateixos com el que realment som, sense prejudicis, sempre hi haurà alguna cosa per la qual culpar-nos i, per tant, mai serem feliços. EL CONSELL: Elevar l’autoestima passa per reconèixer els nostres èxits i qualitats positives.

9. La baixa autoeficàcia

La autoeficàcia és un terme psicològic de recent creació, articulat pel doctor Albert Bandura el 1977.Consisteix en la confiança i convicció que és possible assolir els resultats esperats per a cada meta proposada. Per superar la baixa autoeficàcia cal dominar les habilitats necessàries per assolir cada objectiu proposat. EL CONSELL: Totes les metes, mentre siguin realistes, són assolibles mitjançant la pràctica i la constatació que és possible assolir els objectius proposats.

10. L’absència de sentit vital

La recerca del sentit de la vida ha estat la principal preocupació de religions i filosofies. La caiguda de les grans ideologies i el declivi de les religions ha provocat una absència de sentit vital. EL CONSELL: Chaves recomana plantejar-se qüestions com “si avui fos l’últim dia de la meva vida faria el que he fet avui? O “com m’agradaria que em recordessin?” Cal donar-li un sentit més ampli a les coses que realitzem a diari.

 

Què? Quantes d’aquestes actituds tòxiques heu detectat que teniu en aquest moment? A viam, repasso: L’enveja, la mania persecutòria, la negació de responsabilitats, el perfeccionisme, el raonament excessiu, el negativisme, la percepció negativa de les accions alienes, la baixa autoestima, la baixa autoeficàcia, l’absència de sentit vital.

Jo n’he detectat 3 en mi. Potser 4, no ho sé. Però ara que les tinc diagnosticades, trobo que serà més fàcil treballar-les. Jo amb quedo amb la idea que per a totes aquestes causes de la infelicitat hi ha una solució. Així que em reafirmo en el meu mantra de cada setmana: la màgia existeix.

Aquest article ha estat publicat el dimecres 14 de març del 2012 a les 12:05 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari