divendres, 9 de febrer del 2007

Aforament il·limitat 14 ETV

Tot el que comença s’acaba. Aquest és l’últim Aforament il·limitat d’aquesta temporada. Perquè? Més avall us ho explico.

Les estrenes:

Entrevista a Jaume Fargas, responsable del taller de cinema que s’està impartint al Casal de Joves de Sant Feliu. A més, hem vist un fragment del curtmetratge que estan realitzant.

Reportatge del CineBaix, l’antic cinema Guinart de Sant Feliu i la seva història amagada.

L’adaptació televisiva del que havia sigut el programa de cine de Ràdio Sant Feliu ha estat força curiosa. Des d’un inici, jo vaig estar poc inclinat a endinsar-me de ple a la tele (després d’una bona tocada de peus a terra), però em vaig deixar convèncer (després de tenir-ne un tast a l’estiu). Més tard, la iniciativa va quedar coixa, i això va suposar una crisi. Era o replantejar-la o morir. Amb la il·lusió una mica baixa però la moral inflada pel repte que suposava, vaig decidir tirar-ho endavant costés el que costés. I no hagués estat possible sense la inestimable ajuda de l’Elena, que va involucrar-se en aquesta bogeria tant cegament com jo.

Entre anuncis a internet i càstings, al final vam aconseguir fer reflotar un somni moribund. I del que no faltava entre el nou equip era passió. Això ha estat, sens dubte, el que ha contrarestat la falta absoluta de recursos. Cal dir que ja coneixíem verbalment les condicions des d’un inici (per tant ja sabíem on ens ficàvem), i en aquest sentit he d’agrair molt sincerament la direcció d’ETV-Llobregat Televisió per la confiança que van mostrar des d’un inici. Ja que, sense requerir-nos de presentar un programa pilot, van donar llum verda al programa. Això sí que és d’agrair.

D’altra banda, és clar, per moltes ganes que l’hi posis, la il·lusió al final es va acabant. Són moltes hores setmanals les que hi dedicàvem a idear, produir, documentar, redactar, realitzar i postproduir cada episodi de l’Aforament il·limitat. I quan una tasca ocupa tant de temps en la teva vida deixa de ser una afició per a convertir-se en una feina. I, tant en els hobbies com en el món laboral, el primordial és sentir-se de gust.

Malgrat tot, el balanç que en faig és positiu, perquè és de les dificultats que s’aprèn, i programa rere programa ens hem decantat per l’optimisme i l’honestedat, imprescindibles (trobo) en el món aquest de la comunicació. Ha estat una experiència molt maca, professionalment i personal, i he conegut una colla de noies (sobretot) i nois excepcionals.
Gràcies a totes i a tots.

Ah, i a més, ja m’he buscat una altra ocupació! (Més informació el proper dia 19 de febrer).

Aquest article ha estat publicat el divendres 9 de febrer del 2007 a les 23:40 i parla sobre Aforament il·limitat. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari