Dissabte, 8 de juny del 2013

Viure a Londres amb sou de Barcelona

Dimarts va ser el meu 7è dia a Londres. Ara que ja porto una setmana i estic instal·lat, el comptador no és tan important. Aquell dia me’l vaig passar treballant a casa. La meva primera jornada de feina (de Barcelona) a Londres. La meva habitació és còmode i acollidora, i silenciosa. I els companys de pis són macos, civilitzats i agradables. Dimarts va ser el típic dia de feina editant vídeo. Vaig sortir a la tarda a visitar els 3 gimnasos que hi ha a prop, a viam a quin m’apunto. Però quan em decideixo descobreixo que em falta un dels 4 passos bàsics per acabar d’estar instal·lat: tenir compte bancari. No puc apuntar-me a un gimnàs sense compte anglès. Buf… necessito endorfines.

Torno a casa i continua editant vídeo, solventant problemes, demanant que m’enviïn arxius que em falten… i a les 4:30 de la matinada em fico al llit. Ja és de dia, gairebé. Dormiré 4 horetes.

Dimecres va ser un rotllo perquè van ser d’aquelles gestions que et consumeixen temps. Google Campus per pujar els vídeos acabats i assegurar-me que els reben a Sant Feliu. Com que m’he apuntat a The Business Show que es fa dijous i divendres, necessito tarjeta professional. Dilluns al networking event ja vaig fer una mica el canelo… Entesos, la dissenyo d’urgència i busco un lloc que m’ho facin avui mateix. Sortirà car, ho sé… però és una inversió. A la pròxima refaré el disseny de les targetes i les demanaré per internet que surt mooolt més barat.

M’havia de trobar amb un amic barceloní que ve a una entrevista de feina només avui, però no aconseguim quadrar agendes. Llàstima. Torno de buscar les targetes i miro seriosament tema banc. Entro a tres oficines. Cada banc té les seves normes. Meditaré, escolliré i demà obro compte, va. A viam si puc fer-ho a la banca ètica, com a casa. Passo a comprar coses que necessito per la casa i finalment arribo, cansat. Però amb 2 projectes acabats de la llista de feina. I jo que em pensava que tindria més temps!! Això és una bogeria. I a sobre t’estàs 1 hora escribint aquestes aventures londinenques… ai Albert!

Cerveses en un pub

Dijous per fi vaig al Co-operative Bank per demanar d’obrir un compte. Després de molt parlar amb la senyora que atén els que van perduts i de mostrar-li documents que demostren que sóc un resident permanent al Regne Unit, em diu que no. Hi ha una forma molt fàcil de satisfer les exigències que em demanen, que és obrir un compte bancari en una d’aquelles entitats que no et demanen absolutament res, i venir amb els papers d’aquest banc britànic a obrir un compte ètic. Jo li pregunto si és això el que em recomana (més que res per demostrar-li l’absurditat de la seva actitud, i com de fàcil és saltar-me la seva exigència). I ella, amb tot el morro, em diu que sí, que faci això. Resultat? Me’n vaig al meu pla B, una building society, on no em posen cap problema i em donen cita per l’endemà.

Tot seguit vaig cap al Business Show amb les meves noves i improvisades targetes professionals. Seminaris interessants, d’altres avorrits, entrego targetes, em trobo amb un altre cul inquiet que vaig conèixer dilluns… I a la nit festa! M’han convidat a un concert de piano a Camden Town, i després anem a prendre unes cerveses (que continuen sense agradar-me). Bon final de jornada.

Divendres ens venen a posar internet a casa! Oh santa connexió! Després me’n vaig al banc i surto, una hora més tard, amb compte bancari!! No m’ho puc creure! Ja em puc apuntar al gimnàs i tot (quan acabi d’escriure això hi vaig). Després altre cop a la fira dels negocis, que no estic segur d’anar-hi, però al final hi vaig per segon dia. Un parell de seminaris, una hamburguesa (bona) i el mur de contactes de negocis. Poca estona després em truca el meu primer client a Londres. Em demana un pressupost per un vídeo.

Així que nens i nenes, “cuquis”, vaig a fer feina i després al gimnàs. Keep in touch

Aquest article ha estat publicat el Dissabte 8 de juny del 2013 a les 13:29 i parla sobre Filosofades, Londres. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 2 comentaris per “Viure a Londres amb sou de Barcelona”

  1.   Diumenge, 9 de juny del 2013

    Joan Vendrell diu:

    Molt interessant aquesta nova experiència. Fa gràcia observar com les rutines més normals en un altre país es tornen veritables malsons i entrebancs absurds. Disculpa, però m’atrau veure’t per aquest pedregar. Ep! I ja saps que et desitjo el millor.
    Ànims Albert!!!

  2.   Dilluns, 10 de juny del 2013

    Marta Garijo diu:

    T’aniré seguint la pista Albert.
    Una cosa, quins són els bancs q no et demanen RES per obrir el compte? Si tens fresca la info jeje :P gràcies!

Deixa'm un comentari