dimecres, 21 d'agost del 2013

En bicicleta per la ciutat ordenada

Ahir vaig fer servir el “Cycle Hire” per primera vegada. Hi ha qui diu que Londres és una ciutat molt ben organitzada, i és veritat. També hi ha qui diu que és una ciutat caòtica. Ahir vaig descobrir que això també és veritat. Cada formigueta ha de complir les normes o sinó això no funciona.

20130821-123449.jpg

És de nit. M’escapo d’un “networking event” que no m’apassionava i marxo a la perruqueria. Quan surto em decideixo a agafar la bici en comptes del bus. Pel Soho no hi passen gaire cotxes, i aquesta aplicació del telèfon em diu exactament els carrers que he d’agafar. Som-hi!

Recorda que som a Anglaterra i que aquí se circula per l’esquerra. No et confonguis que t’hi jugues un atropellament. Tercera a l’esquerra… però no es pot! Segueixo. Aquí ara diu que obligatori recte!? Jo he de girar a l’esquerra! I vet aquí que em topo amb Oxford Street. Oh no! I pel carrer més transitat de la ciutat circula aquest noi europeu que no té carnet de conduir. Sembla mentida com el risc t’espabila. Tot el dia que estava mig atontat, però quan em trobo entremig de taxis i autobusos de dues plantes les sinapsis tornen a funcionar, i ràpid.

Per fi arribo a Marble Arch. Hyde Park és una benedicció, una vegada més. Em fico al parc, que està totalment a les fosques. És negra nit. El camí ample de les bicicletes està il·luminat per un enorme fanal que sembla no moure’s. És lluna plena!! I quina lluna! No hi ha ni un núvol al cel i l’esfera de blanc brillant es deixa entreveure a través de les fulles dels arbres. L’aire és fresc, sort que porto aquesta jaqueta.

20130821-123503.jpg

I aquells 4 minuts de sagrada tranquilitat, circulant del Speakers’ Corner al Hyde Park Corner van ser el bàlsam d’aquell dimarts estrany. “Ets a Londres, Albert! Disfruta-ho!”, em repetia. Aquest va ser el moment del dia. Després vindria la tornada als carrers, a les direccions contràries de South Kensington, a les voltes per Victoria i finalment al regal del cel que va ser trobar Vauxhall Bridge Road. Ara ja sí que no tenia pèrdua. Creuo el Tàmesi amb la bicicleta i l’aparco. Tot i que hauria repetit.

Així que ja ho sabeu. Si un dia esteu adormits, lents de reflexes o simplement atontats, no ho dubteu: agafeu la bicicleta pel centre de Londres. Guaranteed!

20130821-123510.jpg

Aquest article ha estat publicat el dimecres 21 d'agost del 2013 a les 13:36 i parla sobre Filosofades, Londres. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari