Dimarts, 28 de gener del 2014

Recorda qui ets (amb LinkedIn)

Mufasa

És una frase de Mufasa en una de les meves pel·lis preferides (sinó la que més), “El Rey León”. Amb la veu de tro del meu estimat i traspassat Constantino Romero en castellà: “Recuerda quién eres. Eres mi hijo, el único y verdadero rey”. Se’m posa la pell de gallina en transcriure-la.

Els ànims venen i van, oi? A l’escola no ens van ensenyar gran cosa sobre el que realment importa en la vida, i en això de la gestió emocional som a preescolar. Bé, doncs fa uns dies vaig acabar (per fi!) d’actualitzar el meu perfil de LinkedIn. I fent això em vaig adonar de tot el que fet i del que em sento orgullós. No va ser un exercici de sobèrvia, de tractar d’enlluernar el lector amb paraules boniques sobre el que he fet. No.

M’ha estat molt útil esciure-ho de zero en anglès. El fet d’utilitzar una llengua que no és la meva m’ha obligat a distanciar-me. “Com puc expressar això de forma que m’entenguin?” I he de dir que he desactivat una altra creència limitadora que tenia emmagatzemada en algún lloc. La que em deia “per convèncer has de ser un fanfarró”. És a dir, que fins ara he cregut que per que algú et “compri” has d’enlluernar-lo amb paraules boniques que falsegen allò que vens. I ara he entès que no és així. Potser per això sempre se m’ha donat tan malament vendres i negociar, perquè o bé era massa modest per ser congruent en el que dèia, o bé feia el fanfarró i per tant no em sentia còmode amb les exageracions que construïa.

Tot el que tinc al perfil del LinkedIn és real i honest, i m’hi sento còmode. Ni se m’havia acudit, per exemple, que jo vaig ser el primer que va fer un vídeo exclusiu per a la web de TV3, sense pasar per antena. Amb aquell horrible making of del programa “Vacances pagades” on vaig utilitzar el Final Cut Pro per primera vegada!

El que vull dir és que això de fer un repàs des d’un enfocament extern a tot el que he fet (que ara m’adono que és molt!) m’ha aixecat la moral. Si he sigut capaç de fer això quan en sabia menys, quan no tenia recursos o no tenia experiència amb les eines… què no puc fer ara? Simplement reinventa’t i aprèn mentre ho fas!

Es fa difícil expressar com és això d’anar enderrocant creences limitadores del passat. Però com que escric aquestes parrafades bàsicament perquè em serveixen a mi per reflexionar, no cal demanar disculpes al possible lector per l’excés de signes d’exclamació!

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 28 de gener del 2014 a les 17:21 i parla sobre Emprenedoria, Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari