Dimarts, 24 de juliol del 2007

Harry Potter – el final del final

El final del finalGrandiós i llegendari.
Un desenllaç digne d’una gran saga.

Avui he acabat de llegir Harry Potter and the Deathly Hallows, l’últim llibre de la saga que sempre, des d’un inici, l’autora va assegurar que estaria formada per set llibres (el número màgic). Igual que passava amb el sisè llibre (The Half-Blood Prince), només una vegada acabat se sap quin és el significat amagat del títol, i magistralment engloba tota la història, des del primer fins aquest últim i final llibre. The Deathly Hallows (títol que fins i tot al anglosaxons els ha intrigat, perquè podia haver tingut molts significats) vol dir els objectes de la mort. I això no és fins el capítol 22 (titulat The Deathly Hallows) que ho sabem.
He de dir que en els primers capítols no reconeixia l’estil de la Rowling ni els personatges (suposo que en part per la portada de la versió infantil britànica, la original, que mostra tres joves adults que són en Harry, en Ron i l’Hermione).

Harry Potter 7 és molt intens, extremadament adult i vibrant. És un no parar d’acció (amb menys reflexió) però amb molta memòria històrica. Si un Potter-Fan com jo s’ha llegit de nou tots els llibres abans de la publicació d’un nou títol, amb The Deathly Hallows això és gairebé imprescindible. Es fan moltes referències a la ingent informació que dóna l’autora del món fantàstic que ha creat en els set volums, i això fa imprescindible retenir-la per entendre completament la història.

The Deathly Hallows no és una història infantil. És una llegenda èpica viscuda des del punt de vista del lector. És elegant i fantàstica, i el final és digne, està a l’altura, i fa inútil la meva reflexió sobre el llibre 6 (però no analitzeu molt el que acabo de dir o descobrireu el final). Ara puc respirar tranquil. Ja puc tornar a connectar-me al món del qual m’havia aïllat per impedir contaminar-me d’informació sobre el final de la saga.

Harry Potter and the Deathly Hallows no deixa dubtes. Totes les preguntes queden respostes tant intel·lectual com emocionalment, i el desenllaç és definitiu i fantàstic. Estigueu tranquils, que és impossible seguir la saga Harry Potter.

The Deathly Hallows is The End.
El cercle (travessat per la recta i circumscrit dins el triangle) s’ha tancat.
The Deathly Hallows

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 24 de juliol del 2007 a les 23:51 i parla sobre Lectura. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 4 comentaris per “Harry Potter – el final del final”

  1.   Dilluns, 30 de juliol del 2007

    Bravant diu:

    BUFA! No sóc pas seguidor de la saga de’n Potter, però ara tinc ganes de llegir només el darrer llibre. Més encara, tinc ganes de saber només el finali i prou!

  2.   Dimecres, 22 d'agost del 2007

    neus diu:

    M’agraden molt els teus comentaris, potser una mica per l’afinitat amb que sembla que ens vam trobar amb Harry Potter.Jo també vaig començar pel segon volum i em va decebre una mica, desprès em vaig convertir en Potter adicta i desprès d’agafar del bibliobús tantes vegades els diferents llibres vaig optar per comprar-me’ls. Primer me’ls llegeixo ràpidament de forma una mica compulsiva, desprès més tranquilament i quant no tinc res per llegir els repaso, segur que fas el mateix.

  3.   Dimecres, 22 d'agost del 2007

    Albert Bonet diu:

    Hola Neus,
    doncs més o menys, sí. Quan surt només vols que saber què passa, i tot sovint passes per alt detalls importants que amb una segona lectura veus que tenen relació amb altres detalls de llibres anteriors. És el cas del medalló que troben netejant la casa dels Black a “l’Orde del Fènix” (s’explica al setè) i moltes altres informacions que ara no em vénen al cap.

    Visca Potter!

  4.   Dimecres, 22 d'agost del 2007

    neus diu:

    Ostres, he estat repasant pàgines anteriors i veig que recomaneu “La conjura de los necios”, un llibre que em va encantar. Em sembla que el tornaré a llegir.

Deixa'm un comentari