divendres, 10 d'agost del 2007

El meravellós món d’en Harry (1 de 3)

Ahir vaig donar per finalitzada la meva etapa Potteriana. Aquesta setmana he estat veient les quatre pel·lícules (eludeixo la cinquena) i ahir vaig acabar d’escoltar l’audiollibre del setè i final volum de la J.K. Rowling. A més, he titulat aquest article com un dels temes musicals que John Williams va composar per a la primera pel·lícula de Harry Potter perquè avui he acabat de seleccionar els temes que més m’agraden de les quatre bandes sonores (tinc la mania d’escoltar i reescoltar les Bandes Sonores Originals i seleccionar i reseleccionar els millors temes). Crec que avui és un bon dia per fer balanç d’aquesta etapa.

Pel·lícula 1
Vaig descobrir el nom de Harry Potter el 30 de novembre de 2001 a les 16:00 a la sala 8 dels cinemes Yelmo de Sant Feliu, amb Harry Potter y la piedra filosofal. Hi vaig anar amb el meu cosí, a la primera sessió del dia de l’estrena. Jo tenia 18 anys i ell 13, i ja se l’havia llegit. Per a mi va ser el primer contacte amb la novel·la que m’atraparia durant anys. M’agrada la ficció, i el film em va enlluernar. Si les històries amb nens em commouen especialment, aquesta, a més tenia màgia, el descobriment d’un món extraordinari més enllà del que coneixem (que ens rep amb els braços oberts) i un misteri per resoldre. I a més la música era del gran John Williams. Inigualable. La vaig tornar a veure al cinema, ara en Versió Original, i encara em va agradar més, amb aquell british english tant genuí.

Ara, 6 anys més tard, em sembla que és incriticable. Una bona pel·lícula (no excel·lent), que va tenir èxit en la difícil tasca de plasmar en imatge i so l’esperit que tants milions de persones havien llegit. És una pel·li feta amb el cor, i es nota. La partitura és de les millors que ha escrit en Williams i el final és insuperable.

Llibre 2
Harry Potter and the Chamber of Secrets va ser el primer llibre que vaig llegir d’en Harry. Això que la història continués més enllà de la intensa pel·lícula que havia vist va ser tot un descobriment (i una necessitat). Sempre m’ha agradat l’anglès i vaig decidir (esperonat per la meva english teacher) comprar el segon volum, que el llenguatge no podia ser molt difícil. No em va agradar. Vaig abandonar-lo i més tard el vaig tornar a agafar. El final sí que em va satisfer, i aquell estiu del 2002 vaig comprar i llegir els llibres 3, 4 i 1. Allò ja no tenia marxa enrere.

Però ja us ho explicaré d’aquí uns dies…

Aquest article ha estat publicat el divendres 10 d'agost del 2007 a les 14:02 i parla sobre Cinema, Lectura, Música. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari