dimecres, 4 de maig del 2016

Gratitud

Bon dia!

Fa mesos que no t’he dedicat una línia, blog meu. Sé que tinc una relació difícil amb tu, perquè et vull tractar com si fossis el meu diari personal però en canvi sóc molt conscient que el que et comunico no és pas privat. Disculpa si no no he sabut trobar el teu lloc últimament. Però ara et dic hola de nou perquè fa dies que sento una crida per expressar coses, i crec que ets l’eina idònia. Vull expressar gratitud.

Posta de sol

En aquest viatge intens que és la vida, sortosament, tot canvia. Vaig aprenent coses que em fan saltar d’un lloc a un altre. I com que sóc curiós i ordenat per naturalesa, m’agrada posar aquestes lliçons en un arxiu. No és tan el valor de l’arxiu en sí, o el fet de comunicar-ho a altres, sinó l’exercici d’escriure el que m’estimula.

Així que en aquesta sèrie escriuré regularment entrades de gratitud. Llegeixo dels savis que és l’emoció més alta. Així que practicar-la més ha de ser bo, oi? Sovint em passen pel cap records de persones de qui he après lliçons. Moltes vegades elles no són conscients d’aquest fet. D’altres sí.

Començant avui, regularment escriuré algunes línies de gratitud a aquestes persones. Algunes seran més llargues que d’altres. Però totes seran sinceres.

Aquest article ha estat publicat el dimecres 4 de maig del 2016 a les 8:46 i parla sobre Gratitud. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari