dimarts, 17 de maig del 2016

Gràcies Josep

Gràcies Josep per impulsar-me a fer coses que no sabia que era capaç de fer.

Ets un mestre de la muntanya, tot un entrenador que m’ha ensenyat a enfrontar-me a les meves pors. Amb tu he superat límits de resistència, de persistència, de força, de comfortabilitat i de valentia. Hem caminat per la natura sota fred i calor, sota pluja, neu i pedra; hem escalat roca i gel, i hem dormit a la intempèrie al costat d’un llac gelat.

Això és un entrenament de vida que m’ha permès, a través d’enfrontar-me a les meves pors, superar límits que la meva ment tenia solidificats. És un treball físic, mental i emocional que trobo necessari si, com jo, tens el propòsit de viure una vida autèntica i plena, de constant aprenentatge i superació. I m’adono com d’important és l’entorn. “L’entorn és més poderós que la força de voluntat”, diuen. Amb tu ho veig clar.

Ets un líder que crea l’entorn idoni per al creixement. És un entorn d’alta tensió, perquè a l’alta muntanya hi ha un risc real de lesionar-se, i això fa que l’essència de cadascú afloreixi en aquests moments en què la disciplina, la concentració i el treball en equip són imprescindibles. Ha estat dur. Però ara entenc perquè sense dolor no hi ha progrés.

Per totes les experiències que hem viscut i les que viurem, gràcies.

Aquest article ha estat publicat el dimarts 17 de maig del 2016 a les 10:07 i parla sobre Gratitud. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari