diumenge, 30 de setembre del 2007

La por al fracàs

Renoi com ens inventem els humans paraules per què tot allò abstracte sigui de fàcil conceptualització!

El fracàs no existeix. És només la por a la desaparició d’allò que tenim (o allò que, per mitjà de l’abús de la nostra capacitat previsora, ens creiem que ja tenim i pensem per tant que la seva no consecució significarà la insatisfacció d’allò que anomenem destí, i la nostra utilitat humana es demostrarà nul·la). Però això redueix la persona a màquina, i no ho és. Per tant, el fracàs no existeix. No som aquí a la Terra (o des d’on vulguis que llegeixis aquesta filosofada) per satisfer unes expectatives o per ser útils a algú o alguna cosa. Som aquí per viure, per envoltar-nos de freqüències i elevar així la nostra, cosa que significa que si no et notes vibrar harmònicament amb el teu entorn, és que estàs fracassant.

Baixant a un nivell més terrenal, jo he deixat Ràdio Sant Feliu, com vaig dir, adoptant un estat de relatiu relax (això de viure a casa els pares és un grau). Esperant, obert, al que vingués. De moment, abans del que m’esperava, ha vingut alguna cosa. Dilluns començo una substitució temporal de realitzador tècnic a Ràdio Martorell. Això contradiu la meva intenció de relax però en cerca passiva? No. Racionalment casi la rebutjo, però sort que som éssers intel·ligents (que no lògics) de llum, i la intuïció acudeix a tu quan és necessari.

Com li vaig dir al Xavi l’altre dia, trobo que escriure (o posar els sentiments en paraules) és un exercici molt útil per a la reflexió, però un conyàs per al lector.

Aquest article ha estat publicat el diumenge 30 de setembre del 2007 a les 3:12 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha un comentari per “La por al fracàs”

  1.   dilluns, 1 d'octubre del 2007

    Sergi diu:

    Filosofada que expremeix neurones; el cas és que res no acaba per si sol, és a dir, és l’ésser humà qui determina quan una cosa finalitza. De vegades perquè el nostre cervell precissa d’un canvi total en la rutina, d’altres perquè el sentim passat de voltes, sobresaturat… Sigui com sigui, els canvis sempre son bons perquè hi ha moltes més coses, persones, i situacions més enllà del nostre entorn. Totes elles son fóra del que en alguns moments creiem que sigui possible que existeixi. Realment en aquests canvis és on ens trobem amb altres metes; de vegades és possible aconseguir-les, d’altres no. De fet, possible ho hem de fer nosaltres mateixos. Vés per on a Ona Mar ningú no féia ràdio en Català, i ja em veus, marcant estil, deixant empremta i acostumant a l’audiència a escoltar també música internacional, la gran absent d’aquesta emissora.

    Aprofito per transmetre la meva satisfacción vers a aquesta nova il·luminació a Martorell. Segur que coneixeràs nova gent, nous individus que despertaran en tu altres interessos que els que has viscut a Sant Feliu.

    Endavant amb aquesta meta, la de l’éxit; difícil, si, però assequible.

Deixa'm un comentari