dimecres, 17 d'octubre del 2007

Perquè em molesta el tabac?

Perquè em molesta el tabac? Ai, no ho sé, però em molesta molt. I tan debò no fos així, eh, perquè és un martiri no ser fumador en un país on els fumadors són desconsiderats. Bé, potser no cal generalitzar. Vejam.

Hi ha una activitat, que és el consum de tabac, que ni em va ni em ve. Entenc (tot i que em costa comprendre) que és una addició de la qual és difícil sortir-ne. Per tant, pel què fa al consum de drogues, hi tinc molt a dir, però res a exigir. Cadascú fa el que vol amb la seva salut. Ara, el que em molesta extremadament és l’actitud irrespectuosa d’alguns fumadors, que no els fa vergonya de fumar a qualsevol lloc i davant de qualsevol persona, sense preguntar prèviament si molesten. I a mi em molesten el fum i la seva mala educació!

M’agrada respirar aire net, el que l’atmosfera ha anat preparant durant tants milions d’anys per a nosaltres. Odio les pudors dels cotxes, els fums de les fàbriques i les bafarades de tabac i substàncies químiques. M’agafa picor al nas, se m’irriten els ulls i la pol·lució se m’incrusta al gargamelló, amb la qual cosa he de tossir. I la cosa és que aquesta mala estona que em fan passar alguns, es pot evitar. Perquè coi no ho fan, doncs? Perquè els és igual. Vet aquí algunes situacions que es repeteixen cada dia:

A la feina: El típic desconsiderat que, per no sortir al carrer, obre una finestra i si recolza, estirant lleugerament el braç on hi té la cigarreta. A viam. És il·legal fumar dins la feina. Si vols sortir de l’edifici per la finestra, tu mateix. Però si tens el peus dins, ets a dins. I el fum i la pudor entren igualment per la mateixa finestra o la del costat, que “perquè tancar-la?”.

Al tren: Dins els vagons de Renfe està prohibit fumar. La frase és clara, no porta a confusions. O és que el passadís entre vagó i vagó no forma part del tren? Si canvies de vagó durant un trajecte, et pares o toques el terra? No. Per tant, perquè coi legions de joves es foten allà enmig, en la foscor, a fumar de tot? Obstruïu el pas de qui vol canviar de vagó, i a més el fum s’escapa cap a dins el vagó. Ah, i a sobre van obrint i tancant la porta perquè altres “col·legues” puguin unir-se a la festa de la droga. Visca el sentit comú.

A l’estació: Els que no fumen dins el tren, ho fan en trepitjar el graó de sortida. De tal manera que la riuada de gent que segueix el camí de sortida de l’estació va respirant l’essència cancerígena dels fumadors i fumadores que comencen a tenir el mono. Dos minuts. Això és el que es triga a sortir del tot de l’estació de Sant Feliu. Uiii, una eternitat. No compensa l’espera. Millor convertir els veïns en fumadors passius en contra de la seva voluntat.

Si us plau, fumadors i fumadores del meu entorn. Sigueu respectuosos amb les persones. Tots tenim dret a respirar, no ens l’anul·leu. L’ésser humà no va néixer amb una cigarreta a la mà. No us justifiqueu pensant que fumar és normal. No ho és. Fumar és adquirir una addicció, una necessitat, una despesa constant; és adquirir un hàbit que deteriora el cos del fumador actiu i de les persones a qui convertiu en fumadores passives. Tingueu educació, respecte i consideració.

Jo no sóc fumador. Bé, si. Però mai m’he posat un cigar a la boca.

Aquest article ha estat publicat el dimecres 17 d'octubre del 2007 a les 20:51 i parla sobre Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari