dissabte, 1 de desembre del 2007

Cine digital en 3D

L’altre dia vaig anar a veure als Cinesa La Maquinista (que per mi sempre seran Warner La Maquinista) la pel·lícula d’animació digital Beowulf (que encara no sé si pronunciar [beoulf] o [biowolf], per cert). En una de les tres sales, la projecten en tres dimensions. I ho fan a través d’un projector digital de RealD.

És diferent de l’IMAX. I millor i tot. En primer lloc, la imatge no tremola (ja que és digital), i al principi molesta veure els marges de la pantalla, on els relleus il·lusoris, lògicament queden tallats bruscament. A l’IMAX no veus els marges, ja que la pantalla se surt del teu camp de visió. Les ulleres són polaritzades igualment, tot i que més transparents, i per tant la imatge es veu més lluminosa.

Anava a dir que, a diferència de l’IMAX, aquí el film no està al servei de la tècnica, però m’ho callaré. És un film, Beowulf, fet perquè el gran Robert Zemeckis aprofiti la tècnica digital cinematogràfica. Es nota que el conte sobre el que es basa és més aviat curt, ja que la història queda força estirada. Però val la pena veure-ho només que per l’animació digital. Utilitza el mateix mètode que Polar Express, del mateix director, el motion capture. És a dir, que actors reals actuen amb centenars de sensors de moviment enganxats al cos, i després, digitalment, el recreen, vesteixen, envelleixen o li posen músculs a voluntat dels artistes.

Cal dir que fins que no vaig veure el tràiler no vaig saber que era animació. Veient fotogrames fixes vaig pensar que era com 300, imatge real amb escenaris digitals i molts retocs d’animació. Però no. Com avança la tècnica, tu!

Ulleres 3D

Aquest article ha estat publicat el dissabte 1 de desembre del 2007 a les 21:08 i parla sobre Cinema, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha un comentari per “Cine digital en 3D”

  1.   divendres, 4 de gener del 2008

    Miquel diu:

    Ostres, el poema original no és gens curt, de fet és un dels poemes èpics més llargs que es coneixen i és famós per això.

Deixa'm un comentari