dimarts, 11 de desembre del 2007

Tots els polítics són polacs

Tots els polítics semblen sortits del Polònia. No em digueu que no. És més fidel la paròdia que Bruno Oro fa de l’Ángel Acebes que l’Acebes mateix. I què em dieu del Montilla? O del Saura, el Zapatero, el Mas, el Puigcercós…? No semblen (els originals) sortits del món d’Oz creat pel Toni Soler i companyia?

“[…] gràcies al bon humor dels polítics […]”, va dir en Soler quan van rebre el premi Ondas 2007 al millor programa de televisió local. Per cert, qui coi li haurà posat nom, al premi? Televisió local? Perdó, eh, però els dilluns em dona classe a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB el senyor director de Ràdio Barcelona (SER, Los 40, Dial, M80… Prisa, vaja), i precisament Prisa és qui entrega els Ondas. Jo si li poso al senyor Martí que TV3 és una tele local em suspèn. Però igual que si li dic que Llobregat Televisió és una tele nacional! Com han pogut cometre aquest error lingüístic uns senyors que es dediquen a la comunicació? A menys que… calla! Un premi de tele local “para los polacos”! Clar.

Bé, que tot plegat fa riure, no trobeu? Aquestes baralles tan infantils, aquesta cara dura de qui té (i ha de sentir) tot el pes i la responsabilitat que li han donat milions de votants. Em fa mal l’estómac. A la carrera de Ciències Polítiques no hi ha alguna assignatura on ensenyin a ser humil? A aprendre dels errors? A ser respectuós, democràtic, tolerant, madur i honest? Ai no, calla, que això ho dóna la vida, no la universitat.

Hi ha gent que està governant i que no sé què es creuen que són. Gent que senzillament fan callar veus perquè no els agraden (no és feixisme, això?). Les llibertats no s’haurien de vulnerar amb tanta facilitat. Parlo de la censura que el govern del País Valencià (a mi sempre m’han ensenyat que es deia així) està cometent contra la televisió pública catalana (sí, aquella, la “local”). I després tenen la barra de demanar que s’accelerin les converses per establir emissions recíproques de Canal 9 aquí a Catalunya i TV3 allà al País Valencià. Crec que aquesta actitud d’odi, de discriminació, de censura no obeeix a una ideologia plenament democràtica.

I, escolta, sempre intento fer l’exercici de ficar-me en la pell dels altres, d’intentar entendre el que pensa diferent que jo. I ho faig. Quan m’hi poso, entenc el seu punt de vista. El que crec que és evident és que ells no entenen el nostre punt de vista. El que és pitjor; no volen entendre’l. De fet tenen por del nostre punt de vista. Perquè? Perquè no han fet l’esforç per conèixe’l. I només es pot témer una cosa desconeguda. Allò que es coneix ja no fa por.

Potser algú els hauria de recordar, a alguns (o tots) governants que estan al servei del poble, i que per això els elegeixen (ara des de fa res, 30 anys). Però clar, abans haurien d’aprendre a escoltar. Tan difícil és?

Aquest article ha estat publicat el dimarts 11 de desembre del 2007 a les 2:10 i parla sobre Actualitat, Filosofades, Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari