diumenge, 23 de desembre del 2007

Nadal 2007

Si el Rei i els Presidents fan el seu discurs de Nadal, perquè no puc fer-lo jo? Al cap i a la fi, sóc el president de mi mateix. Som en aquesta època en què faig aquell mal costum: reflexionar. I un any més, malgrat les connotacions religioses d’aquests dies (o gràcies a això, segons les creences de cadascú), em disposo a fer neteja de l’ego, a mirar enrere dotze mesos i intentar extreure’n una conclusió.

Aquest any 2007 va començar molt fort. A banda d’alguns projectes en els quals tenia moltes il·lusions i que finalment no van tant complaents, dins de la ràdio que m’ha ensenyat vaig arribar al meu cim (més que res perquè en acabar de coronar-lo vaig plegar). Continuo a l’Autònoma, ja gairebé acabant i fent treballs i tonteries diverses on un s’ho passa bé (a banda de patir molt; és un binomi curiós). Així que ara estic sense feina fixa, però vaig fent les meves altres cosetes. Sobretot treballant amb la veu, que és el que m’agrada i comença a donar-me un saldo positiu, però també muntant vídeos i fent alguna aparició vergonyosa.

Això de “redecora casa teva” està bé durant un temps, però a mi em tira l’acció, i els mesos de tranquil·litat que estic vivint tenen pinta d’acabar aviat. Potser m’escalfo massa el cap, però vull aprendre a gestionar bé l’ànim, l’energia i l’estrès, i saber quan he de desconnectar. Sóc ambiciós, però també envejós, i a un ego fluctuant com el meu has d’aprendre quan donar-li unes dosis d’humilitat o al contrari, d’autocomplaença. Les conclusions mes les quedo per mi.

Crec que cal intentar gaudir d’aquestes festes. Bon Nadal i feliç any nou 2008 a tothom!

Aquest article ha estat publicat el diumenge 23 de desembre del 2007 a les 1:47 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari