divendres, 4 de gener del 2008

Donar sang: una activitat de risc

Avui, per primera vegada, m’he creuat amb un bus del Banc de Sang i m’he decidit a donar-ne (no sense passejar cinc vegades per davant pensant-m’ho). Al final hi he entrat, m’han fet omplir un qüestionari molt llarg i pesat i m’han pres la pressió i nivells de ferro.

El problema ha vingut amb l’extracció pròpiament dita; m’he estirat, m’han punxat i he concentrat la meva atenció en un sortidor de l’aire condicionat del bus. Immediatament després m’he començat a marejar, m’ha vingut una suor freda, m’ha voltat el cap i he deixat de sentir-hi per l’orella dreta.

Total, que òbviament els metges han hagut de parar i ruixar-me amb alcohol per refer-me. Potser m’hi he estat mitja hora fins que m’he recuperat. Això sí, eh, el personal és molt simpàtic i comprensiu. Els he dit “com a mínim ho he intentat”, i ells m’han recomanat “potser és millor que no tornis a donar sang”. Consell que penso seguir al peu de la lletra.

Aquest article ha estat publicat el divendres 4 de gener del 2008 a les 23:34 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari