dijous, 31 de gener del 2008

Més retardats mentals, menys superdotats

Aquesta nit he escoltat a La nit al dia (TV3) el conseller d’educació Ernest Maragall que anunciava, orgullós, que els nens amb retards mentals podran assistir a les classes normals de l’escola, gràcies a un monitor especial que els acompanyarà constantment i adaptarà els continguts de la lliçó al seu nivell. Això millorarà, deia Maragall, la integració dels nens i nenes amb deficiències mentals. Per tant, seran més feliços.

Me n’alegro.

Però això significa un altre fracàs per als nens i nenes superdotats, que existeixen (segons l’estadística representada per la campana de Gauss) en el mateix percentatge que els retardats; el 2% de la població. Altra vegada, totes les associacions de superdotats han vist les seves peticions ignorades.

Humanament penso: ¿Perquè al 2% intel·lectualment inferior se li ofereix suport, ajuda i solucions, i en canvi al 2% intel·lectualment superior se l’ignora i, a més, s’impedeix el seu desenvolupament natural? Com és ben sabut, el 70% dels superdotats fracassa acadèmicament. El 70%! Sí, el 30% restant aconsegueix superar la terrible etapa “educativa”. Però quants d’aquests han hagut d’ imitar patrons mentals per semblar estúpids per poder fer-se pas entre la massa uniforme i repressora que forma la societat?

Políticament penso: Una societat que presta més atenció a les ments mediocres que a les brillants està condemnada a l’estupidesa crònica. En aquesta matèria sí que hem d’aprendre dels Estats Units (país que acull de bon grat tots els cervells que s’han fugat d’Espanya i rodalies per falta de recolzament).

Obriu els ulls, governants!
Hi tornaré.

Aquest article ha estat publicat el dijous 31 de gener del 2008 a les 2:43 i parla sobre Actualitat, Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari