Aquest és l’aspecte d’un peix mort en procés de putrefacció, al llac que hi ha al Parc Europa de Sant Feliu de Llobregat:

Si ja és desagradable, la seva pudor és encara més horrible. Tenir un llac podrit a prop de casa, a banda d’una gran amenaça per la salut pública, és olfactivament fastigós. I sort que ens ha plogut aquest cap de setmana i ha arrossegat l’aroma, perquè divendres no podies sortir de casa sense fer ganyotes en respirar (aquell mal costum que tenim els éssers vius).

Hi ha ànecs (i oques, crec) que hi viuen, al llac. Avui he vist dos cries petitones picotejant els peixos morts, en busca d’aliment. Els grans mengen trossos de pa que els llencen els veïns, i veuen aquesta aigua tant transparent…

Un grup de veïns han penjat dos cartells que avisen del perill que suposa la falta de manteniment del llac. Cada tarda hi ha nens al voltant, sobretot els que surten de l’escola que hi ha just al darrera,el CEIP Miquel Martí i Pol. Segons m’han dit alguns veïns, aquesta escola ha informat l’Ajuntament d’aquest problema. M’han dit que també s’han queixat aquesta “plataforma cívica de veïns” i alguns veïns a títol individual. Sincerament, espero que no triguin molt més a netejar-ho, això és un fàstic!

He fet més fotos. Són delicioses…

Aquest article ha estat publicat el Dilluns 4 de febrer del 2008 a les 17:40 i parla sobre Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.