Dimecres, 20 de febrer del 2008
AVEmus problemus amb Renfe
Per fi, després de 16 anys d’espera, l’alta velocitat ferroviària ha arribat a Barcelona. Ha estat després del «truque» entre Felipe González i Pasqual Maragall el 1992 (sí, allò de «si quieres los Juegos Olímpicos, el primer AVE será a Sevilla»). Ara, però, ja podem agafar tranquil·lament el TGV-AVE o digue-li com vulgui. Ai… bé, no, jo no l’he de fer servir.
Però que sapigueu que és puntual, eh. Tot i que sigui de Renfe, sembla que és puntual. No es pot dir el mateix de Rodalies, que segueixen funcionant com a l’Índia. Hi ha hagut un home que, pobre, ha perdut l’AVE perquè el seu tren de Rodalies ha arribat 50 minuts tard a Sants. Però tranquils, que l’AVE ja va!
Em solidaritzo amb aquest senyor. Quan has d’enllaçar amb dues linies de Rodalies a Castellbisbal per anar a la UAB, la majoria de vegades veus marxar el teu tren mentre arribes amb l’altre. Però no patiu, que la ministra ja ha portat l’AVE (peça a peça)!
I com que ja està tot fet, l’ajudant de la Malenie se’n torna a Madrid perquè ha tornat la normalitat. Clar, sí, però és que «normalitat» a Rodalies Renfe de Barcelona vol dir endarreriments sistemàtics. Us en recordeu, d’aquests missatges sonors?
Doncs bé, ara ja s’ha de tornar a pagar (amb el seu corresponent increment de tarifes), perquè la «operació ferroviària de Barcelona» ha conclòs. Això sí!!! AVEmus connexió amb la capital del Reino de España. Gràcies a Dé… perdó… a Magdalena Álvarez.