dimecres, 2 d'abril del 2008

Un premi a l’estil Hollywood

Fa més de 3 mesos comentava que vaig guanyar el I Premi de Continguts Digitals “Sant Feliu Online”. Doncs per fi s’ha fet l’entrega de premis. Ha estat aquesta tarda a l’auditori del Palau Falguera. L’acte ha estat tot un show, semblava els Oscar (algú li ha dit al presentador que els guanyadors ja sabíem que ho érem?).

Bé, malgrat l’esperpèntic intent d’espectacularització, ha estat interessant la ponència (la xerrada, vaja) del blocaire Marc Vidal. Ha explicat com va començar a fer bloging (per evitar les trucades diàries de la seva mare quan era de viatge), i com la web 2.0 està fent els humans realment lliures. No, més enllà de la utopia que embarga aquest home sobre la panacea d’internet i la comunicació lliure i plural, ha estat un curiosa anàlisi sociològica del fenomen 2.0.

Ara bé, trobo que de tant optimista ha pecat de poc rigorós. Perquè ha afirmat que el blocaire, al contrari que els periodistes, poden mentir. I ha assegurat que això és un avantatge. És millor publicar una mentida que no publicar? Els periodistes, senyor Vidal, tenen allò que es diu un Codi Deontològic, i que el convido a mirar-se. Entre d’altres directrius, diu que únicament s’han de difondre “informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient“. Qui s’atén a aquest codi també queda obligat a “observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses“. Li recomano humilment que rellegeixi aquest últim criteri per tal d’aprendre a distingir entre informació i opinió. Diaris=informació. Blocs=opinió. No creem confusió.

I al final, per fi, ens han donat als guanyadors les càmeres de fotos digitals que van prometre. Un regal molt apropiat, trobo. La portaré a sobre per contribuir a mantenir el fotògraf omniscient en què s’han convertit els urbanites. Ja l’he provada, la càmera, i fins i tot he comparat la seva qualitat (dreta) amb la meva estimada Canon (esquerra).

Aquest article ha estat publicat el dimecres 2 d'abril del 2008 a les 23:13 i parla sobre Internet. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 11 comentaris per “Un premi a l’estil Hollywood”

  1.   dijous, 3 d'abril del 2008

    Marc Vidal diu:

    noi, ho no has estat atent o jo m’explicat malament. Sembla que no has entès el que he volgut dir amb que els blocs fan la informació a posteriori amb la conversa global i construint la informació a partir del talent col.lectiu. Jo no he dit que els blocs siguin mitjans ni res de tot això. Fa més de tres anys que faig xerrades com aquesta i t’asseguro que, davant de periodistes de primera fila, no he tingut problemes de complexitat en la comprensió per part de ningú en aquest sentit. Igual que tu em recomanes no se que al voltant de no se quin codi deontològic que no afecta als blocaires, jo et recomano que primer facis una bona capbussada per la blogocosa i per tal d’entendre una mica tot el que, amb només 30 minuts que m’han donat he volgut defensar. La rigurositat és difícil amb un públic poc iniciat, amb poc temps i amb una aproximació global. Per anar a detalls pots anar a http://www.marcvidal.cat/marcvidal/blocosfera/index.html i anem xerrant. Fins aviat!

  2.   dijous, 3 d'abril del 2008

    Albert Bonet diu:

    “Els periodistes juguen amb desavantatge a l’hora de publicar informacions, ja que un periodista del diari Avui, per exemple, ha de verificar la seva informació abans de fer-la pública. Un blocaire, no.”

    És el que vas dir, Marc, a la xerrada d’ahir. És el que vaig entendre. Ara, que amb l’apreciació que acabes de fer, afirmant que “els blocs fan la INFORMACIÓ a posteriori amb la conversa global i construint la informació a partir del talent col.lectiu” continuo creient que has de substituir el terme INFORMACIÓ per OPINIÓ.

    La gent sap que si vol rigor, ha d’anar a un diari (online o imprès), i si vol opinió (això sí, opinions molt autoritzades si parlem del teu nivell), ha d’anar als blocs.

    Si o no?

  3.   dijous, 3 d'abril del 2008

    Marc Vidal diu:

    no estic del tot d’acord, però agraït per les teves considerades paraules…

  4.   dimecres, 9 d'abril del 2008

    Pablo diu:

    Res, bàsicament agrair-te l’adjectiu d'”esperpèntic intent d’espectacularització”.

    Aquesta era la 3a. jornada que s’ha organitzat des del projecte d’alfabetització digital municipal “Sant Feliu On Line” i l’estructura de l’acte sempre ha estat similar.

    El que es pretenia a totes les edicions era intentar apropar les TIC i Internet a un públic novell.

    De tota forma, qualsevol suggeriment constructiu per part teva serà ben rebut.

  5.   dimecres, 9 d'abril del 2008

    Albert Bonet diu:

    El suggeriment constructiu que es desprèn de “l’esperpèntic intent d’espectacularització” és: cal fer-ho més rigorós, més minimalista.

    I, ja que tinc l’oportunitat de suggerir, m’agradaria que en properes edicions d’inclogués el següent:

    Presentacions amb contingut expert (ja n’era, el senyor Vidal) però sense sacrificar el nivell per una explicació planera. Es pot explicar amb exemples concrets i a la vegada abordar grans idees sense haver de semblar que el públic té 10 anys.
    Sempre s’ha de donar al públic la possibilitat de preguntar. En el món interactiu de la web 2.0 precisament és la interacció la que falta.
    D’altra banda, trobo imprescindible que poseu tots plegats en pràctica els valors que ensenyeu: Perquè dimonis no heu penjat en vídeo la conferència del Marc Vidal al vostre blog? Si voleu ser bons mestres, primer haureu de donar exemple.

    Hi ha més coses que us calen corregir i millorar, però de moment ja teniu per on començar.

  6.   dimecres, 9 d'abril del 2008

    Pablo diu:

    Minimalisme i programa amb enfocament a combatre la fractura digital són plantejaments bastant contradictoris així de sortida.

    Jo crec que tu, a banda de recollir el teu merescut premi, et pensaves que anaves a una jornada molt especialitzada. Doncs no, era una jornada orientada a la gent que comença, a la gent que ha fet un curs de 20 hores d’iniciació a Internet. Això sempre s’ha deixat clar.

    De fet tots els ponents que hem tingut (V. Parlat, Marc Vidal, Fernández Hermana…) en totes les edicions han orientat sempre encantats la seva intervenció a aquest tipus de públic. Que és el 95% dels assistents.

    Pel que fa al tema de preguntar crec que tens tota la raó. Malauradament el desenvolupament temporal de l’acte no ho va permetre.

    Respecte al teu interessant suggeriment de penjar el vídeo em sorpren de tu aquesta frase, tu coneixes l’esforç que fa aquest modest programa municipal i el seu sobredimensionament funcional. Hem treballat a menys de 10 metres, no?

    Gràcies de nou pels teus suggeriments.

    Jo també et vull donar una valoració que en la meva opinió cal corregir i millorar que faig a títol de lector del teu blog. La frase “Normalment son joves estrangers (els sudamericans no deuen saber que existeixen uns altaveus unipersonals anomenats cascos o auriculars -més discrets-) […] Van amb el reggeton de torn, aquells versos parlats amb ritme i lletres d’un nivell cultural bestial (per allò que són bèsties qui el consumeixen). I quan són marroquins ja ni t’explico […]” del teu post “No m’obliguis a escoltar el teu reggeton!” m’ha semblat molt millorable. Ha sonado rancia y caduca.

  7.   dilluns, 21 d'abril del 2008

    guillem diu:

    Nano, baixa del núbol. Que no ets la Mònica Terribes. Encara tens sort que et regalin una càmara, i a sobre en critiques la qualitat. I no només critiques la càmara, sinó que l’acte en general no t’agrada. Personalment segueixo força el bloc d’en Marc Vidal i em va agradar que vingués, i l’acte em va semblar força correcte. Has organitzat mai alguna cosa, has muntat algun acte? no és tant fàcil com sembla.

  8.   dilluns, 21 d'abril del 2008

    Albert Bonet diu:

    Gràcies a Déu (digues-li Déu digues-li energia) que no sóc la Terribas (amb A), a aquestes alçades encara no em veig capacitat per conduir un programa com el seu.

    Però sí, Guillem, que he organitzat un actes d’aquestes característiques. Esdeveniments, espectacles, programes de ràdio, de televisió… I, no és que m’ensenyés gaire en comparació al món professional, però sóc Tècnic Superior en Realització d’Audiovisuals i Espectacles. Ja paro, ja paro…

    Per respecte als coparticipants no et contestaré la “sort” que he tingut de guanyar el premi. Veig que no argumentes l’adjectiu de “força correcte” de l’acte. Així sí que és fàcil criticar, eh!! jeje

  9.   dimarts, 22 d'abril del 2008

    guillem diu:

    No argumento, perquè si una cosa em sembla força correcte, no hi ha gaire més a dir, si em semblés malament diria els motius. Però si és el que vols, el que va comentar el Marc em va semblar interessant i realista, incloent el dret a mentir, o com jo vaig interpretar les seves paraules el dret a escriure coses que no estiguin totalment confirmades i corroborades. En Joan, va conduir la cerimònia amb molta gràcia, i li va treure aquest to formal i seriós que podria haver donat un aire solemne i avorrit. Les fotos de rigor i les penjades de medalla de regidor, em semblen normals (segurament és l’únic que em sobra). Segurament era millorable, però en general em va semblar força correcte.
    Per cert, els diners del premi suposo que els cediries al Cinebaix, no?
    Saps que a les bases del concurs hi havia un punt que deia que la gent que sortia als vídeos havia d’autoritzar-ho, jo hi surto, i ningú m’ha preguntat res (tranquil no m’importa sortir-hi la mitja centèssima de segon que aparec de resquitlló).

  10.   dimarts, 22 d'abril del 2008

    Albert Bonet diu:

    Hola altre cop, Guillem. Ei, al final et convertiràs en EL comentarista del meu bloc! jeje

    Comprenc però no comparteixo les teves consideracions sobre la cerimònia. És obvi que m’havia preconcebut una idea equivocada. De totes formes, ostres! És només un esdeveniment! I és només una crítica personal i per tant subjectiva!

    D’altra banda, no, els 150€ del premi no els he cedit ni els cediré a l’associació CineBaix. Me’ls he quedat jo, i m’han servit per sufragar en un 40% (aproximadament) les despeses econòmiques que m’estan suposant mantenir tècnicament el web de CineBaix.com des de setembre de 2005 (domini, hosting) i que mai he reclamat a l’associació a la qual presto els meus serveis creatius voluntàriament.

    D’altra banda, m’alegro que “no t’importi” aparèixer al vídeo dels 2 anys de CineBaix. Si jo hi aparegués no només “no m’importaria”, sinó que me’n sentiria orgullós, per formar part d’un projecte tal. No vull ser primmirat, però com que treus el tema, et copiaré el paràgraf de les bases dels premis que has citat incorrectament:

    “Els participants hauran de tenir el consentiment de les persones que apareguin clarament a la pel·lícula.” No diu, per tant, “autorització” sinó “consentiment”, que segons l’Enciclopèdia Catalana, vol dir “Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec.” Vaig creure que els assistents a la inauguració de CineBaix se sentien lligats o “adherits” d’alguna forma al “projecte” que representa. Si no és així, demano disculpes a tothom qui “aparegui clarament” al vídeo i desitjava expressament no fer-ho.

    Ei, m’està divertint, això de contestar els pocs comentaris que tinc al bloc! jeje
    Una salutació, i escolta, a viam si ens coneixem un dia personalment. Et convido a un te.

  11.   divendres, 25 d'abril del 2008

    guillem diu:

    Si amb 150€ només cobreixes el 40%, et recomano que et miris altres empreses, t’estan prenent el pèl.

Deixa'm un comentari