dijous, 3 d'abril del 2008

No m’obliguis a escoltar el teu reggeton!

Estic fart que, al tren o al metro, pugin nois (sobretot) i noies agafats a un telèfon que reprodueix música a tota pastilla. Coi, que es comprin uns auriculars!

Normalment son joves estrangers (els sudamericans no deuen saber que existeixen uns altaveus unipersonals anomenats cascos o auriculars -més discrets-). Van amb el reggeton de torn, aquells versos parlats amb ritme i lletres d’un nivell cultural bestial (per allò que són bèsties qui el consumeixen). I quan són marroquins ja ni t’explico. De catalans encara no me n’he trobat cap, però segur que n’hi ha.

Però és que ni uns ni altres! Ni música que m’agradi ni la que no! Perquè recoi han d’obligar-me, amb la seva falta de respecte i de civisme, a escoltar una música que no he demanat? A més de la despreciable qualitat del so que emeten els telèfons mòbils.

Compreu auriculars i deixeu de robar-me el meu dret a estar relaxat!
Per cert, tot això ve d’un article que he llegit sobre la importància que els joven atorguen al mòbil en el conjunt de la seva imatge.

Aquest article ha estat publicat el dijous 3 d'abril del 2008 a les 13:46 i parla sobre Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 4 comentaris per “No m’obliguis a escoltar el teu reggeton!”

  1.   dilluns, 21 d'abril del 2008

    guillem diu:

    També t’obliguen a escoltar la música clàssica del tren i no et queixes.
    Francament, aquest escrit, té un to asquerosament racista.
    No m’agrada amb la prepotència que escrius.
    Aquest bloc parla de tot i no diu res (crítica constructiva).
    Parafrasejant el mestre Monzó “lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient”, i tu et fas dir periodista?

  2.   dilluns, 21 d'abril del 2008

    Albert Bonet diu:

    Polèmica, polèmica!!! jajaja
    Crec que cal saber llegir més enllà de les paraules, sense radicalismes. He mesurat les expressions amb atenció i, tot repassant-lo, crec que només algú amb prejudicis sobre el tema pot interpretar que l’escrit és racista. No vull emetre una acusació tant greu com dir que ets racista (no et conec). També creus que sóc antimasclista per afirmar que són normalment nois, i no noies, qui porten el “lloro”? També et sembla que sóc anticatalà perquè dic que “de catalans encara no me n’he trobat cap, però segur que n’hi ha”? No em considero res d’això (potser des d’un punt de vista extrem algú sí que pot interpretar-ho així, no sé…)

    Això sí, sóc antireggeton. No m’agrada gens, l’odio. En canvi les grans obres clàssiques, reproduïdes a un volum moderat com fan al tren, no només no em molesten sinó que a vegades em relaxen.

    Potser hi té a veure haver estudiat solfeig, piano i cant durant 8 anys, no sé… Ei! Però que respecto que t’agradi aquell so “reggetonià” que alguns anomeneu música.

  3.   dimarts, 22 d'abril del 2008

    guillem diu:

    El reggeton en concret, no m’agrada gaire, només un grup cubà (un pel sexista) però que em fa molta gràcia. Però les bases que utilitzen són en gran part les mateixes que el raggamufin i el dance hall, estils que si que m’agraden. Però deixant de banda el tema gustos, dir “que són bèsties qui el consumeixen). I quan són marroquins ja ni t’explico” ejem ejem, no parlaríem com en el cas de ser nois, d’un comentari puntual, estàs classificant ètnies i qualificant-les de bèsties, i adornant-ho amb un major despreci cap als marroquins. Racista? no ho sé, desafortunat segur.
    L’exemple que dones dels nois (gènere masculí) seria el mateix si globalitzessis tot el gènere com a bèsties i ho adornessis amb un els homosexuals ni t’explico.

  4.   dimarts, 22 d'abril del 2008

    Albert Bonet diu:

    Ostres Guillem, al final em faràs pensar que sóc un racista latent. I no ho sóc (o no me’n considero, ni me’n consideren)!

    Si és aquesta la interpretació que en treus, t’he de demanar disculpes. A tu i a tots qui, com tu, interpreten d’aquesta forma el text. T’asseguro que no era la meva intenció assimilar els estrangers a les bèsties en aquest sentit tant primari. Permet-me que et copiï el fragment complet (que has tallat de forma que pot manipular el sentit original):

    “el reggeton de torn, aquells versos parlats amb ritme i lletres d’un nivell cultural bestial (per allò que són bèsties qui el consumeixen)”

    Em faré un autoanàlisi semiòtic, va: En primer lloc, has de situar la comunicació en qüestió en el codi (l’àmbit) de la ironia (del sarcasme, si m’apretes). “Un nivell cultural bestial” vol dir, òbviament, que crec que les lletres són buides, banals i supèrflues. I de l’adjectiu “bestial” en trec un altre significat: consumit per bèsties. Aquest “bèsties” vol dir animals. I quin és l’animal que més coneixeeem…? L’humà, bingo! A més, aquest significat fa referència expressa a la categoria d'”animal mediàtic” o “animal social” o “animal consumista” al qual alguns estudiosos comunicòlegs i sociòlegs fan referència quan parlen de la societat de masses.

    Per tant, si busques bé, el que dic té sentit i tot. Això sí, busca-li sempre el segon significat a tot el que digui jo, perquè molt probablement el tindrà amagat rere la ironia (o el sarcasme, torno a afegir).

    Salut!

Deixa'm un comentari