Si m’ho haguessin dit fa un mes no m’ho hagués cregut. Hauria dit que no feia per mi. Però així és: tinc una feina estable. La primera.

Avui fa dues setmanes que estic treballant en la pàgina web de TV3. Sóc amb l’equip de la CCRTV Interactiva, gent puntera en això d’internet. M’encarrego d’actualitzar el portal de vídeos de TV3, el 3alacarta. Selecciono fragments de la programació de producció pròpia i els publico al portal i, els més divertits, també al canal de TV3 a Youtube.

És cert que no és una feina tan creativa com estic acostumat, però se’m va presentar la oportunitat i vaig dir que sí. És entretingut, i em foto un fart de mirar la tele, hehe. Alguns pagarien, per fer això… La feina m’ocupa un terç de la jornada, i com que un altre terç el dedico a dormir, només em sobren 8 hores. A l’estiu no hi ha problema, tot i que tindré dificultats per trobar hores per fer aquelles moltes altres coses que vaig fent. El problema vindrà al setembre, quan hauré d’anar a la universitat per acabar les assignatures que em queden de la carrera (les jornades de 14 hores no les tolero gaire bé). Suposo que, ara sí, d’aquí a un any seré llicenciat en Comunicació Audiovisual.

Això m’imposa un ritme de vida diferent, i m’obliga a fer uns horaris molt concrets (cosa a la qual no estic gens acostumat). M’hi hauré de fer. Ei, però tinc sou! Sóc un assalariat! Encara no m’ho crec. Vist d’una altra banda, això és un coixí que em permetrà impulsar sense por aquelles feines amb les quals, en el futur, em guanyaré (bé) la vida: presentador de televisió, locutor de ràdio i realitzador audiovisual.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 9 de Juliol del 2008 a les 19:45 i parla sobre Filosofades, Internet, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.