dimecres, 3 de setembre del 2008

Quan la ficció topa amb la realitat

Acabo de veure un capítol de la sèrie El ala oeste de la casa blanca. És el número 16 de la temporada 7 (l’última). Fa uns capítols, el Martin Sheen va iniciar-ne un anunciant que el company de repartiment John Spencer (Leo McGarry) havia mort. En aquell moment, l’actor apareixia sovint a la sèrie. I encara hi hauria un parell o tres de capítols gravats on es veu l’artista fent el seu paper. — AVÍS SPOILER — Però ara, en aquest capítol, el personatge Leo McGarry ha mort, òbviament sense veure’s en pantalla. –FINAL SPOILER —

En aquests moments, en què una producció de ficció topa amb la més real de les realitats, em poso en situació del realitzador i em pregunto què faig. Cal respectar la memòria de l’actor. Hem d’aprofitar la malaurada defunció per fer-nos-ho venir bé a la història? Doncs en aquest cas ha estat així. La mort de l’actor s’ha adaptat magistralment.

N’estem farts de veure personatges que marxen sobtadament, o que deixen d’aparèixer en pantalla tot i que se’ls menciona, o que només apareixen via telèfon i sense sentir-se la veu… És quan diem “mira, l’actor aquest ha plegat, o se li ha acabat el contracte”.

Un altre cosa és quan es produeix el violent canvi de l’actor que interpreta un personatge. És més o menys violent segons el nivell de consciència de la producció (és a dir, de la mesura en què la sèrie de ficció sap i menciona que ho és, i per tant és més o menys transparent).

En qualsevol cas, de vegades la ficció topa amb la realitat de les rutines de treball, de les condicions contractuals o, com en aquest cas, en la realitat de les circumstàncies biològiques.

Aquest article ha estat publicat el dimecres 3 de setembre del 2008 a les 2:11 i parla sobre Filosofades, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari