dissabte, 20 de desembre del 2008

L’atzar dels números

Quina possibilitat hi ha que algú, per atzar, marqui el meu número de telèfon?

Doncs sembla que més de la que em penso. De vegades rebo trucades accidentals de números desconeguts. Allò que despenges i escoltes uns sorolls de fons, una remor d’un petit grup de persones. O sents com manipulen el telèfon, o com xoca amb els continguts de la bossa on està guardat.

Despenges i, quan veus que no contesten al primer “Digui?”, ja t’adones que algun bebè ha anat marcant números a la babalà, o que els pintallavis, les claus i el bolígraf han anat pitjant tecles fins a aconseguir trucar a un número. I resulta que aquest número és el teu! Quines probabilitats hi ha que passi això? Primer, que per atzar es marquin 9 botons més el de trucada. I, a més a més, que aquestes 9 xifres corresponguin a un número de telèfon que existeix. I, a més a més, que aquest número resulti ser el teu. Curiós.

Això, clar, quan no passa que algun conegut em truca per error. Perquè clar, la “A” d’Albert, en gran part dels casos, està en primera posició de l’agenda. Ei, però no em queixo, eh! Al menys és una excusa per parlar una estona. Això quan qui truca s’adona que ha trucat, perquè sinó ja pots anar cridant “Eo, que em sents? Que hi ha algú??”.

Així que ja ho sabeu, no us espanteu si mai sentiu una veu fluixeta que surt de la vostra butxaca o la vostra bossa i crida “Ei, que sóc aquí, al teu bolso! Ajudaaa!”. Obre i contesta, perquè seré jo.

Aquest article ha estat publicat el dissabte 20 de desembre del 2008 a les 9:54 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 2 comentaris per “L’atzar dels números”

  1.   diumenge, 28 de desembre del 2008

    Erik diu:

    Això es mereix un comentari!!! Per favor això es pura filosofia urbana (de carrer per entendre’ns)! La veritat és que mai m’ha passat, però si algun dia es dona aquesta probabilitat t’aviso! I segur que el percentatge és inferior a que et toqui la grossa…crec que deu ser del 0,1% o menys!!! Visca la sabiduria popular de les estadístiques inventades!! Una abraçada crack!!

  2.   dilluns, 5 de gener del 2009

    Javier Córcoles diu:

    Ey, esas llamadas misteriosas de vete tú a saber quien merecían una breve reflexión en alguna página. Aunque eso sí, dudo que sean fruto del azar, veo más posible que pertenezcan a un número de teléfono que tú no tienes registrado y que, como tu nombre empieza por A, ¡el acto suceda! Lo cuál singinifica que hay mucha más gente con nuestro número de teléfono de la que nosotros creemos… (añadir música de suspense)
    Bueno, tenía pendiente escribir un comentario en tu página y aquí está (siento que no haya sido más ingenioso, pero es que mi única neurona aún está de resaca navideña).
    Un abrazo!

Deixa'm un comentari