divendres, 9 de gener del 2009

Mort d’un disc dur

diumenge, 14 de desembre de 2008
Un diumenge qualsevol, oi? Doncs no! Encenc l’ordinador i Windows no engega. És el disc dur. Entro a la BIOS i ni detecta que està connectat. Crisi. Desesperació. Faig tota mena de proves, connectant a diversos canals SATA, amb diferents cables i ordinadors. Res de res. El disc està mort.

dilluns, 15 de desembre de 2008
Assimilo la realitat. No tinc manera d’accedir als arxius que conté el disc dur. Començo a preguntar a amics i a trucar a empreses de recuperació de dades. M’espanten els preus. Comença el procés de reflexió: “Albert, val la pena pagar mig sou (amb sort) per recuperar les dades?”. Amb l’afegit que, com que tinc 3 discs durs interns i dos d’externs (el vídeo HD pesa molt), no sabia ben bé què hi tenia en les dues particions del dispositiu desgraciat.

dimarts, 16 de desembre de 2008
Em venen a recollir el disc dur per endur-se’l a Madrid. Una empresa de recuperació de dades que sembla que és de les més econòmiques (perdó, de les menys cares) diu que fa l’anàlisi i recuperació gratuïts i només he de pagar si estic content amb el llistat d’arxius recuperats que m’enviaran.

dimecres, 17 de desembre de 2008
M’envien un e-mail confirmant-me que el disc dur té un problema físic (no lògic), per corrupción del track de mantenimiento, donde almacena el firmware necesario para el funcionamiento, debido al fallo en una de las cabezas del disco. M’envien el pressupost i el contracte, que signo i envio per fax. “Plan básico, si us plau. Que trigareu 8 dies laborables? Molt bé, però no penso pagar el doble per tenir-lo en 48 hores”.

dilluns, 29 de desembre de 2008
M’envien el llistat d’arxius recuperats. Asseguren que poden fer un clon de les particions tal com estaven en el dispositiu avariat. Pago gustosament (amb un recargolí a l’estómac, però amb alleujament). Són uns 600 €. Buah!

dimecres, 31 de desembre de 2008
Rebo el nou disc dur a casa, que funciona perfectament quan en connecto al seu lloc. El Windows ni s’ha assabentat que ha canviat de suport físic, i els centenars de Gigabytes son al seu lloc.

divendres, 2 de gener de 2009
Surto a comprar-me un altre disc dur extern, d’1 Terabyte (1024 Gigabytes), per fer còpia de seguretat de tot. Ara estic tranquil. Escaldat, però tranquil.

Més val prevenir que curar. No em pensava que em passaria mai. Fins que ha passat. Algú entès diu que a PC Green (on comprava fins ara el material informàtic) sovint fan passar productes reparats com si fossin de primera mà. Que per això és tot tan barat. Jo per si de cas, he canviat de botiga.

Aquest article ha estat publicat el divendres 9 de gener del 2009 a les 9:58 i parla sobre Queixes, Tecnologia. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 2 comentaris per “Mort d’un disc dur”

  1.   dijous, 5 de febrer del 2009

    Susanarasa diu:

    Lo de PC Green es de juzgado de guardia.
    Lo subscribo.

  2.   dijous, 5 de febrer del 2009

    Albert Bonet diu:

    Doncs l’altre dia em vaig assabentar que és un problema que Seagate (el fabricant del disc dur) acaba de reconèixer. Em sembla que a mi m’ha arribat una mica tard…

Deixa'm un comentari