dijous, 15 de setembre del 2005

Atrapats per la informàtica

Ja ho deia en J.R.R. Tolkien quan presentava un anell totpoderós com a metàfora de les màquines i l’atracció malaltissa que les tenim els humans.

A què ve això? Doncs a les notícies que cada vegada es repeteixen més sovint sobre privacitat i llibertat d’expressió en el món cibernètic. Mentre l’anarquia “regna” a la xarxa mundial de transmissió d’informació de forma aparentment incontrolable i anònima, Microsoft es prepara per llençar al mercat una nova edició del sistema operatiu Windows. Es dirà Windows Vista i tindrà exactament moltes moltíssimes (per especificar) versions: Starter Edition, Home Basic Edition, Home Premium Edition, Professional Edition, Small Business Edition, Enterprise Edition, i Ultimate Edition.

Totes aquestes versions impediran l’intercanvi “il·legal” d’arxius i, com que tindran instal·lades l’Internet Explorer 7, també enviarà a Microsoft totes les adreces d’internet que l’usuari visiti amb l’excusa que llavors comprovarà, online, que no conté intents de phishing o estafes. En conclusió, que la honrada empresa s’esforçarà a prevenir la seguretat dels seus clients per evitar que els prenguin les dades personals. Per tant, te les prenen ells primer. Pèrdua de privacitat en favor de seguretat. Us sona d’alguna cosa?

Mentrestant, a la Xina, Yahoo ajuda al govern a identificar al periodista que va enviar a l’estranger informació interna facilitada per les autoritats. Genial. La censura és tant fàcil! A més, el temor que incita l’arrest d’un dissident evita futurs accions similars. La por. Eficaç mètode de control i opressió. Clàssic, per descomptat.

El que més em crida l’atenció és que es tracta d’una empresa els serveix dels quals utilitzen milions de persones en tot el món, i que li és tan fàcil guanyar-se uns calers en un país concret com desvetllar l’adreça IP des de la qual una persona va enviar cert correu electrònic en un moment concret. Les empreses d’ADSL fan la resta, relacionen la IP i el moment amb un número de telèfon, amb una adreça i amb un nom.

L’explosió i accés a la comunicació no és només per als ciutadans. És també una gran eina per als poderosos que, lògicament, volen augmentar el seu poder.

Potser haurem de fer cas a en Blake i els neuròtics de l’espionatge i deixar d’utilitzar l’e-mail, internet, el telèfon, el mòbil, el correu tradicional i tot aparell o mètode capaç de comunicar-se amb l’exterior a través d’una connexió interceptable i manipulable.

Hi ha qui va més lluny, com en Tolkien:

“L’art manifesta el desig en la imaginació, però les màquines són un intent de manifestar el desig en la realitat, apoderant-se de la natura i/o d’altres éssers humans”.

Fins i tot la J.K. Rowling (a través del personatge Arthur Weasley de la sèrie Harry Potter), diu:

Mai confiïs en allò que pensa per sí sol si no pots veure on hi guarda el cervell“.

Aquest article ha estat publicat el dijous 15 de setembre del 2005 a les 16:07 i parla sobre Internet. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari