divendres, 28 d'agost del 2009

A terra das meigas (4). Natura

Amb tot, un cop t’has empastifat les bambes blanques ja el primer dia, pots descansar tranquil: ets al camp, això és natural. És el preu que has de pagar per gaudir de la bellesa dels prats verds, de les pinedes enormes i els boscos densos.

Passejar és l’esport oficial de la meva àvia. Quan camino pels camins mal asfaltats (o millor encara, pels camins de terra) i respiro aquest aire tan pur m’adono, una vegada més, que tots els éssers estem interconnectats en aquest univers, i de com en som d’insignificants per a la immensitat del planeta. Són només paraules que podrien definir en part el sentiment que m’embarga en admirar la bellesa que ens envolta.

La boira matinal és densa, humida i freda. El sol surt tard i tímidament en aquest extrem del fus horari, però aquests dies ha apretat molt a partir del migdia i fins ben bé les 7 de la tarda. Llavors comença a afluixar, arriba una mica de vent fresc i el sol s’acomiada no abans de les 21:30h. Fins les 22h que no es fa fosc, ara a meitat d’agost. Però aleshores torna el fred i la humitat, i no pots estar a fora si no dus una jaqueta. Per això cal abrigar-se si has de sortir a veure les estrelles.

La posta de sol des de la casa

Aquest article ha estat publicat el divendres 28 d'agost del 2009 a les 11:05 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari