dilluns, 31 d'agost del 2009

A terra das meigas (7). Família

Diu la Bíblia (és aquesta col·lecció, que ho diu, no?) que Déu va crear Adam, i després Eva, i… Total, que van tenir fills entre sí, i els fills també en van tenir entre sí, etc. Doncs alguna cosa semblat ha passat als poblets dels meus avantpassats. Hi ha poca gent, i tots són família entre sí. Fins i tot hi ha vegades que es casen cosins germans entre sí.

Això configura un arbre genealògic extraordinàriament complex. Que si el fill del germà del cosí segon de la veïna… Que si l’amic íntim del gendre de la tia de la mare… Un cacau increïble! Abans de marxar vaig demanar a la meva mare que em fes un repàs accelerat dels familiars que eren més susceptibles de ser visitats, però ja només me’n recordo de la meitat.

Això sí, quan vas a veure un familiar, jo sempre sóc “el mayor de la pequeña de Carmen de Cereixeriñas”. O sigui, el fill gran de la filla petita de la meva àvia. I quan surts de la visita sembla que hagis passat pel supermercat. Has d’anar preparat, perquè és habitual que et donin patacas (patates), cols, mongetes, enciams, xoriços i fins i tot un parell de conills congelats. Tot criat allà, esclar!

Anant a casa d'uns familiars

Aquest article ha estat publicat el dilluns 31 d'agost del 2009 a les 14:32 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari