divendres, 18 de desembre del 2009

Amèrica es consumeix pel Nadal

Ahir el programa de documentals “Sense ficció” va emetre a TV3 What would Jesus buy?, traduït com No compreu, pecadors!. Amb bon humor, segueix les peripècies d’unes persones que es constitueixen com a grup gospel anti-compres.

El Nadal ja no significa res si no ve acompanyat de regals; molts i millor com més cars, grans i exclusius. Als Estats Units, aquella terra on totes les virtuts i vicis dels éssers humans s’amplifiquen esperpènticament, el consumisme és exagerat. Des del black friday, el divendres de rebaixes pre-nadalenques que dóna el tret de sortida a la campanya de Nadal, en les susceptibles ments dels nord-americans només regna un pensament alimentat per una poderosa emoció: he de comprar els regals, com a mínim tants com és “normal”, perquè tinc por de fer el ridícul si les compres que faig són menors a les dels altres. És a dir: por a no comprar prou.

El Nadal és por. “I si no li agrada el que li regalo?”, o “I si ella em fa un regal molt gros i jo només li he comprat aquesta misèria”. I això s’extrapola a la resta de l’any. Malalts del consumisme, de la medicina que anestèsia temporalment el sentiment de buidor… fins que el seu efecte passa i és necessària una nova dosi.

El documental també parla de la globalització, de la proliferació i hegemonia dels grans centres comercials que venen productes fets en altres països i venuts a baix preu a causa dels baixos sous de qui els fabrica, de qui els transporta, de qui els ven. I també parla de la desaparició dels petits comerços i, com a conseqüència, dels petits pobles. La riquesa es concentra en unes poques famílies que governen en la dictadura del capitalisme. I els deixem. Perquè estem anestesiats.

És representativa l’escena en què el “reverend” de l’església anti-consumista decideix que necessita un jersei per no passar fred. Es dirigeix a la botiga més petita del poblet on es troba i li demana al botiguer si es pot emprovar un jersei i si està fet als Estats Units. Un simpàtic botiguer que confessa que ha desaconsellat els seus dos fills de seguir amb el negoci familiar.

Us recomano que veieu aquest documental (haurà de ser aquesta setmana, perquè caduca, que és estranger). Us farà reflexionar. Avui mateix un amic que ha visitat Nova York recentment m’ha dit “És tal com surt a les pel·lis, no s’inventen res”.

Però bé, sort que aquest apocalipsi consumista només té lloc als Estats Units. Demà aniré de compres.

Aquest article ha estat publicat el divendres 18 de desembre del 2009 a les 8:23 i parla sobre Actualitat, Filosofades, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari