dilluns, 15 de febrer del 2010

La destrueix, la desacredita, la reinventa

Ahir vaig acabar de llegir l’últim llibre del Dan Brown, The Lost Symbol (El símbol perdut).

Formes
Aquest home ha descobert que li funciona bé l’estructura que va aplicar a la seva primera novel·la, Digital Fortress (La fortalesa digital), i ha tirat pel dret. Capítols molt curts, accions paral·leles, situacions resoltes però sense compartir la clau amb el lector (clau que després es resol en una acció paral·lela i per un altre personatge)… La història succeeix tota en una sola nit. Però per poder comprimir-la tant, l’autor ens flagel·la amb constants i interminables flashbacks, necessaris per entendre el relat.

Contingut
Té força elements previsibles, i la poderosa manera com l’autor reté la clau que el lector necessita entendre una situació provoca sovint que el resultat sigui decebedor, pels focs artificials que anunciaven aquesta -finalment ridícula- clau. Però en general, el fons de la història està ben trobat. No és res nou en els temps que corren (llegiu El secret, o autors com Deepak Chopra i demés gurus de l’auto-coneixement), però ve a sumar-se a les corrents actuals de com la humanitat es relaciona amb allò espiritual.

Aquesta és la tercera novel·la centrada en el personatge de Robert Langdon, després d’Àngels i dimonis i El codi DaVinci. Per tant, sense voler desvetllar res, podria fer el símil amb aquesta trilogia dient: A través de Robert Langdon, primer Dan Brown va intentar destruir el cor de la religió cristiana, després va intentar desacreditar-la des dels seus ciments… ara el que fa és reinventar no només aquesta, sinó totes les creences religioses.

M’ha agradat? Pse. El tornaria a llegir? No.

Aquest article ha estat publicat el dilluns 15 de febrer del 2010 a les 14:53 i parla sobre Lectura. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari