divendres, 23 de juliol del 2010

Deixa’m ser com sóc

Qui sóc jo? Una consciència. Una consciència molt poc conscient de mi mateix.

Si preguntes a algú, et dirà que sóc la idea que s’ha format a través dels senyals que li he volgut transmetre. Uns senyals que han arribat molt diferents de com jo volia que arribessin. Perquè és la hipocresia l’assignatura imprescindible per sobreviure en la civilització actual? Respon als interessos egoistes d’alguns que han decidit que son diferents de tothom? No m’agrada pensar-hi. Aquesta idea em fa sentir odi cap als prepotents, desconfiança cap a la bondat humana, decepció en l’amor universal.

Quan naixem som tot llum. Ens reben en aquest planeta amb una bufetada al cul que ens dóna la vida. Som amor i no coneixem la por. Després el nostre entorn (que no en té cap culpa i tota, a la vegada) ens introdueix les seves limitacions i finalment ens fa creure que són nostres, que hi hem nascut. Després la feina és meva per destriar el gra de la palla. Qui sóc jo? Quines d’aquest embolic d’emocions són meves i quines me les han imposat?

Sóc com sóc quan dormo. Aquest sóc jo. Però en llevar-me em vesteixo de seguida amb el vestit amb què aquesta societat m’identifica. I jo i tot, si em deixo endur. Però aquest no sóc jo. I l’Albert, amb el pesat vestit de plom, ha d’anar excavant endins, on sap que és el seu nen. No sap cap on excava, però si s’esforça a parar l’orella, de vegades sent els crits des de dins l’armadura densa. De vegades oblida la raó per què excava. Quan passa, en ocasions abandona fins que se’n torna a recordar. Això fins que no s’acostuma a seguir excavant per inèrcia, perquè era el que feia i el seu jo del passat hi veia el sentit.

Deixa’m ser com sóc. Tu, sí. I tu. I sobretot tu, Albert. Deixa’t ser com ets. No racionis el que deixes veure i el que no. Els altres no veuran el que intentes mostrar-los. No intentis calcular l’esbiaix per corregir-lo abans d’actuar. Arribarà deformat igualment.

No ets com diuen els altres. No ets com tu creus que els altres et fan. Desperta. Aprèn a identificar l’anestèsia que t’anul·la i veu-hi més enllà.

Aquest article ha estat publicat el divendres 23 de juliol del 2010 a les 8:33 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari