diumenge, 25 d'abril del 2010

“Mil anys en un videoclip”

Fer fi veu la llum. El primer “lip dub” de Sant Feliu i el primer 100% original de Catalunya. El videoclip del musical de la història de Sant Feliu, “Mil anys en deu dits”. Com sempre, en flamant alta definició, i amb subtítols i tot (que podeu desactivar).

[youtubepano rfN3oFE-Li0]

Fa uns mesos ja, que se’m va acudir de fer això. Al desembre, quan vaig descobrir aquest magnífic “lip dub” canadenc. Em va apassionar això de fer un videoclip en pla-seqüència (d’una tirada, sense talls). Però volia portar-ho un pas més enllà. No m’agrada identificar-me amb les modes, així que volia fer alguna cosa més original. Així que vaig agafar el musical de Sant Feliu (en què hi participo des del bell inici), i vaig fer un remix de les cançons. Calia fer un recorregut per tot el teatre, tota l’edifici, gairebé. Volia mostrar com era tot darrera l’escenari, però de forma espectacular. Així que em vaig posar a escriure la lletra per la cançó.

Aquest és el guió del videoclip (fem-ho tot 2.0, open source, compartim el guió i tot). Basant-me en les lletres de les cançons originals, vaig inventar una lletra que empastés bé dins l’esperit del que és “Mil anys en deu dits”. Havia de resultar un vídeo que fos un divertimento, un making of i una promoció de l’espectacle, tot a la vegada.

Al febrer vaig acabar d’escriure’l (m’agrada fer de lletrista, ho confesso). M’hauria agradat aparèixer cantant la cançó del mag (un dels personatges principals, me l’estimo molt), però era impossible fer d’operador de càmera i aparèixer en un número a al vegada. Així que ho vaig solucionar apareixent com a narrador al principi i al final. Una vegada escrit el guió vàrem començar a fer algun retoc, acabar de sincronitzar els moviments dins del teatre, que tinguéssim temps d’arribar a tot arreu. Més tard vaig gravar-me a mi mateix cantant tota la cançó, per tenir una veu guia que els companys actors i actrius poguessin estudiar fàcilment. I després, amb el Joan Lorenzo (el director de l’obra) i la Conxita Safont (que dirigeix la part musical), vam assignar un actor a cada estrofa. Hi havia parts que estaven condicionades pels personatges que hi intervenien, naturalment. Aquí els actors serien qui ja tenien assignat aquell personatge a l’obra.

Una vegada assignats personatges vam enviar la cançó amb la veu guia als actors, juntament amb el guió. Cadascú es va estudiar la seva part i vam dedicar el cap de setmana del 20 i 21 de març a enregistrar la cançó. Ho volia fer bé, així que ens vam tancar a l’Aula de Música i Teatre i vam gravar. Dissabte les veus solistes i diàlegs, i diumenge tots els cors. Ho vam fer per parts, clar. Som 42 actors i no hi cabíem tots a la vegada! Amb el meu MacBook Pro, la tarja de so externa Phonic, el micròfon Sennheiser  i un programa de gravació multipista vam començar a treballar. Unes 10 hores en total per treure una cançó de 6:25 de durada. I unes tantes hores per fer la producció, quadrar veus, anivellar volums, aplicar efectes, (retocar alguna nota mal afinada)…

I a esperar. Havíem reservat el teatre del Centre Parroquial pel diumenge 18 d’abril. Però abans calia provar tot el recorregut amb la càmera. Com ho faríem? Jo amb la steadicam, la càmera i la torxa, i el Joan al darrera seguint-me amb el radiocasset a piles que reproduïa la cançó ja definitiva, i anar aguantant les portes obertes. Vam fer dues vegades el recorregut, per comprovar cada problema que ens podíem trobar. Aquesta gravació en vídeo la vam passar als companys perquè es fessin una idea del recorregut i on els tocava cantar cada part.

Vam poder diagnosticar cada obstacle (que podeu veure en el guió, tot està escrit). Vam fer llistes d’elements que necessitàvem (atrezzo, vestuari, assistents, llum i so). Calia solucionar un problema amb el so. Així que el Josep Maria González, el tècnic de so i llums del musical, se li va acudir de reproduir la cançó des de la cabina del tècnic (que sonés al teatre, pels altaveus encarats al públic), i a la vegada enviar la senyal amb un receptor de micròfon sense fils, per poder reproduir-la al radiocasset perfectament sincronitzada.

Vam assajar una vegada de forma independent cada “escena” del videoclip, i va arribar el dia del rodatge. A les 15:30h el Josep Maria ja hi era muntant llums. A les 16h vam arribar el Joan (i família) i jo (i família) per transportar material, vestuari, etc. A les 17:30h van arribar els actors, que es van vestir, i a les 18:30 (sense haver assajat encara tot el circuit complet!) va entrar el públic/figurants. Així que vam gravar. Va sortir fatal. I vam tornar a gravar, i va sortir força bé. I vam tornar a gravar, i a la tercera va ser la vençuda. No va ser perfecte (hi ha força errors), però va sortir molt bé. La postproducció va ser laboriosa. És un pla-seqüència, per tant o hi ha muntatge. Però calia retocar els colors de la gravació, perquè amb tantes llums diferents, interiors i exteriors, d’ambient i del teatre, de la torxa… el vídeo era un festival multicolor. Així que unes hores de feina van aconseguir que el vídeo es veiés amb tons naturals.

I aquesta és la crònica de la ideació, escriptura, pre-producció, producció, realització i post-producció d’aquest vídeo. Des d’un primer moment vaig tenir una idea clara de tot el vídeo perfectament formada en el meu cap, i el resultat s’assembla molt molt a aquesta idea. Així que n’estic orgullós. I agraït a tots i a totes. Actors i actrius, col·laboradors, el públic que tant va ajudar, al Marc Rius que va fer fotos, al Joan i família, a la Conxita (que va tenir molta paciència amb mi), a la Lourdes que ens va deixar l’Aula de Música, als del Centre Parroquial que ens van deixar el teatre i als del bar del Centre, que els vam estar emprenyant un parell de dies i van ser molt amables. I a tanta gent que em deixo.

I no ho oblideu! El 28 i 30 de maig, “Mil anys en deu dits” torna a representar-se a Sant Feliu. Ja van tantes funcions que ni me’n recordo quantes són. No hi falteu!

Aquest article ha estat publicat el diumenge 25 d'abril del 2010 a les 19:05 i parla sobre Fotos, Internet, Música, Teatre, Vídeo. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 9 comentaris per ““Mil anys en un videoclip””

  1.   dilluns, 26 d'abril del 2010

    Lidia diu:

    Pedazo de lipdub :D

    La verdad que son 6:25 minuts pero no se hace pesado,

    Saludos

  2.   dimarts, 27 d'abril del 2010

    Albert Bonet diu:

    Gràcies Lídia!! I gràcies per venir!

  3.   dimarts, 27 d'abril del 2010

    Juaan Loopez diu:

    haha speero k la geen veegi lo currat q staa eh :P (noo va x mi) xd vaa albeer k encara nsee cm vaas spoortar la cmaara :)

  4.   dilluns, 3 de maig del 2010

    xevi diu:

    uf

  5.   dimecres, 12 de maig del 2010

    Eric diu:

    Murtal! M’ha agradat molt! Tot d’una tirada!! Tiu quan saps el costa mantenir la camera com la mantens et dic: enhorabona! i em quedo curt! No deixes de sorprende’m! ;)!!! Una abraçada i parlem per quedar algun dia!! Salut i cuida’t!!! Ets un crack!!

  6.   dijous, 13 de maig del 2010

    Albert Bonet diu:

    Jajaja. Gràcies!

  7.   diumenge, 23 de maig del 2010

    Genís diu:

    Felicitats, Albert i companyia.
    Quina feinada, quina enveja d’engrescament.
    Felicitats pel musical a tot Sant Feliu.
    Des d’EMAV, continuem en contacte.

  8.   dilluns, 24 de maig del 2010

    María Luque diu:

    Hola Albert felicitats pel video!!! Dales muchos besos a todos de mi parte y MUCHA MIERDA!!!

  9.   dilluns, 24 de maig del 2010

    Albert Bonet diu:

    Gràcies en nom de tots!

Deixa'm un comentari