dijous, 27 de maig del 2010

La mundialització de les sèries

Ho reconec. Diumenge vaig apuntar-me a la festa del final de la sèrie “Lost”. A part del Bharma, hi havia una discoteca a Barcelona que feia nit temàtica, que finalment es va limitar a la projecció d’algunes imatges de la sèrie en pantalles mentre sonava una sessió de discoteca normal. El cas és que era una nit en què molta gent arreu del món estava pendent, probablement, d’un mateix esdeveniment. I això em va fer pensar sobre la globalització, la immediatesa… Deixant de banda els minuts de sèrie que va mutilar Cuatro…

Els models de negoci canvien, i les cadenes de televisió s’esforcen per emetre les sèries amb poques setmanes de demora respecte l’emissió als Estats Units. Però els seguidors fanàtics d’una sèrie la segueixen per internet, i la veuen al matí següent d’haver-se emès a Amèrica. Se la descarreguen (ens la descarreguem) i llestos.

Llegeixo algunes dades d’audiència de l’últim capítol de “Lost”, i són reveladores: Als EUA 13,5 milions d’espectadors a l’ABC. A Espanya 400.000 espectadors a Cuatro. A internet, algunes dades diuen que només 20 hores d’estar penjat el capítol ja portava 900.000 descàrregues, i calculen que al cap de setmana arribin als 5 milions.

I encara hi ha polítics que pretenen frenar la compartició de continguts audiovisuals a través d’Internet… Que si amb propaganda, que si amb la llei, que si amb la moral… Les crisis són dures (dic crisi com podia haver dit canvi, que això és el que significa).

Aquest article ha estat publicat el dijous 27 de maig del 2010 a les 11:45 i parla sobre Internet, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari