Si és aquesta la interpretació que en treus, t’he de demanar disculpes. A tu i a tots qui, com tu, interpreten d’aquesta forma el text. T’asseguro que no era la meva intenció assimilar els estrangers a les bèsties en aquest sentit tant primari. Permet-me que et copiï el fragment complet (que has tallat de forma que pot manipular el sentit original):

“el reggeton de torn, aquells versos parlats amb ritme i lletres d’un nivell cultural bestial (per allò que són bèsties qui el consumeixen)”

Em faré un autoanàlisi semiòtic, va: En primer lloc, has de situar la comunicació en qüestió en el codi (l’àmbit) de la ironia (del sarcasme, si m’apretes). “Un nivell cultural bestial” vol dir, òbviament, que crec que les lletres són buides, banals i supèrflues. I de l’adjectiu “bestial” en trec un altre significat: consumit per bèsties. Aquest “bèsties” vol dir animals. I quin és l’animal que més coneixeeem…? L’humà, bingo! A més, aquest significat fa referència expressa a la categoria d’”animal mediàtic” o “animal social” o “animal consumista” al qual alguns estudiosos comunicòlegs i sociòlegs fan referència quan parlen de la societat de masses.

Per tant, si busques bé, el que dic té sentit i tot. Això sí, busca-li sempre el segon significat a tot el que digui jo, perquè molt probablement el tindrà amagat rere la ironia (o el sarcasme, torno a afegir).

Salut!

Comprenc però no comparteixo les teves consideracions sobre la cerimònia. És obvi que m’havia preconcebut una idea equivocada. De totes formes, ostres! És només un esdeveniment! I és només una crítica personal i per tant subjectiva!

D’altra banda, no, els 150€ del premi no els he cedit ni els cediré a l’associació CineBaix. Me’ls he quedat jo, i m’han servit per sufragar en un 40% (aproximadament) les despeses econòmiques que m’estan suposant mantenir tècnicament el web de CineBaix.com des de setembre de 2005 (domini, hosting) i que mai he reclamat a l’associació a la qual presto els meus serveis creatius voluntàriament.

D’altra banda, m’alegro que “no t’importi” aparèixer al vídeo dels 2 anys de CineBaix. Si jo hi aparegués no només “no m’importaria”, sinó que me’n sentiria orgullós, per formar part d’un projecte tal. No vull ser primmirat, però com que treus el tema, et copiaré el paràgraf de les bases dels premis que has citat incorrectament:

“Els participants hauran de tenir el consentiment de les persones que apareguin clarament a la pel·lícula.” No diu, per tant, “autorització” sinó “consentiment”, que segons l’Enciclopèdia Catalana, vol dir “Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec.” Vaig creure que els assistents a la inauguració de CineBaix se sentien lligats o “adherits” d’alguna forma al “projecte” que representa. Si no és així, demano disculpes a tothom qui “aparegui clarament” al vídeo i desitjava expressament no fer-ho.

Ei, m’està divertint, això de contestar els pocs comentaris que tinc al bloc! jeje
Una salutació, i escolta, a viam si ens coneixem un dia personalment. Et convido a un te.

Però sí, Guillem, que he organitzat un actes d’aquestes característiques. Esdeveniments, espectacles, programes de ràdio, de televisió… I, no és que m’ensenyés gaire en comparació al món professional, però sóc Tècnic Superior en Realització d’Audiovisuals i Espectacles. Ja paro, ja paro…

Per respecte als coparticipants no et contestaré la “sort” que he tingut de guanyar el premi. Veig que no argumentes l’adjectiu de “força correcte” de l’acte. Així sí que és fàcil criticar, eh!! jeje

Això sí, sóc antireggeton. No m’agrada gens, l’odio. En canvi les grans obres clàssiques, reproduïdes a un volum moderat com fan al tren, no només no em molesten sinó que a vegades em relaxen.

Potser hi té a veure haver estudiat solfeig, piano i cant durant 8 anys, no sé… Ei! Però que respecto que t’agradi aquell so “reggetonià” que alguns anomeneu música.

Jo crec que tu, a banda de recollir el teu merescut premi, et pensaves que anaves a una jornada molt especialitzada. Doncs no, era una jornada orientada a la gent que comença, a la gent que ha fet un curs de 20 hores d’iniciació a Internet. Això sempre s’ha deixat clar.

De fet tots els ponents que hem tingut (V. Parlat, Marc Vidal, Fernández Hermana…) en totes les edicions han orientat sempre encantats la seva intervenció a aquest tipus de públic. Que és el 95% dels assistents.

Pel que fa al tema de preguntar crec que tens tota la raó. Malauradament el desenvolupament temporal de l’acte no ho va permetre.

Respecte al teu interessant suggeriment de penjar el vídeo em sorpren de tu aquesta frase, tu coneixes l’esforç que fa aquest modest programa municipal i el seu sobredimensionament funcional. Hem treballat a menys de 10 metres, no?

Gràcies de nou pels teus suggeriments.

Jo també et vull donar una valoració que en la meva opinió cal corregir i millorar que faig a títol de lector del teu blog. La frase “Normalment son joves estrangers (els sudamericans no deuen saber que existeixen uns altaveus unipersonals anomenats cascos o auriculars -més discrets-) [...] Van amb el reggeton de torn, aquells versos parlats amb ritme i lletres d’un nivell cultural bestial (per allò que són bèsties qui el consumeixen). I quan són marroquins ja ni t’explico [...]” del teu post “No m’obliguis a escoltar el teu reggeton!” m’ha semblat molt millorable. Ha sonado rancia y caduca.