He vist el debat entre els candidats dels dos partits majoritaris a la presidència d’Espanya. He de dir que m’ha interessat molt, i que després de veure’l encara no tinc clar qui votaré. Però sí tinc clar qui no votaré (el debat m’ha reafirmat).

El pitjor del debat han estat les interpretacions polítiques que han fet, en acabar, algunes cadenes de televisió (penso en Cuatro i la Sexta). Són d’allò més previsibles, extremes, partidistes i avorrides. Per aquesta raó crec que, abans d’expressar públicament la meva opinió del debat, he de dir que tinc clar que no votaré el PP (crec que, sent jo català, era previsible).

En alguns moments m’ha semblat que les tornes estaven canviades, i que l’un era a l’oposició i l’altre a la presidència, perquè Rajoy (com sempre) atacava, reatacava i tornava a atacar, i Zapatero (com sempre) elaborava, rebatia i contraatacava.

Zapatero ha demostrat perquè és millor comunicador que Rajoy: Zapatero té veu greu, bona dicció, cara neta, ulls clars i penetrants, autoritat de lleó. Rajoy té veu aguda, dicció deficient, barba, ulls foscos darrere d’ulleres (que anava movent contínuament -els ulls-), autoritat de qui li fa falta cridar l’atenció per liderar.

Cadascú ha jugat les seves cartes ben jugades, però el directe ha demostrat que la reiteració continuada sense anàlisi demostra falta d’intel·ligència, i que això pot funcionar als mítings (on els informatius agafen un petit tall de 20 segons), però no en la vida real, on les reaccions son completes i directes.

Conclusions: no he entès les dades que donava Rajoy, i no sé quines són les propostes de futur del PSOE. Segur que ha estat un debat?

Heu anat últimament a un cine de la cadena Cinesa? Si ho heu fet, i heu passat pel lavabo, haureu comprovat això (em sap greu si us resulta violent, noies, però nosaltres ho fem drets, quan ens deixeu):

Efectivament, ja no pots ni anar a fer pipí sense que et bombardegin amb publicitat. A més, fa mesos que el Doraemon té el monopoli publicitari als urinaris de Cinesa, ho heu notat?

Que em pregunto jo… quin pare decideix mentre està miccionant comprar un DVD de Doraemon al seu fill?

Perquè clar, el client potencial d’aquesta publicitat probablement no faci les seves necessitats en un urinari de paret, sinó a la tassa. O en tot cas, no arriba a veure l’anunci. Però per als adults els cau la propaganda just a l’alçada dels ulls. I jo em pregunto…

¿No deu seu que a un publicista il·luminat se li va acudir, mentre orinava (se m’acaben els sinònims) que en aquest petit moment de plaer qualsevol missatge rebut el relaciones amb una sensació de benestar? No ho he provat, però potser si ara miro qualsevol capítol del Doraemon experimentaré un revival de la sensació relaxant del… això, pixar, ja ho he dit!

Se us acudeix cap tipus de publicitat que resulti contraproduent per a l’usuari del lavabo, en aquest lloc? No vull que us violenteu, però penseu un moment en què passaria si s’hi mostressin anuncis eròtics…

Per fi! Per fi han publicat els horaris del Trambaix! Després de moltes queixes (suposo que de molts altres usuaris), ara es poden consultar els horaris del Trambaix a través de la seva nova web.

Abans havies de trucar al telèfon d’informació (que no estava obert les 24 hores), i demanar-li a una senyora “escolti, per aribar a Francesc Macià a les 17:50, a quina hora em surt el tramvia que he d’agafar a Sant Feliu?”. Perquè a la web només s’informava de la freqüència de pas (clar, quan la freqüència és de 15 o 30 minuts…) Per fi, ara es poden consultar còmodament i a qualsevol hora a través de la web.

Per cert, que l’altre dia li vaig fer una foto a aquesta imatge que em va impactar. Com que llegia, no em vaig adonar que ja havíem arribat, i vaig veure una xurreria plantada enmig de la via. Vaig pensar, “coi, que ens l’endurem per davant”. Però no, era el final de trajecte.

L’Enciclopèdia Catalana ha decidit fer el gran pas i obrir els seus continguts a internet, gratuïtament. L’antic portal grec.cat ha estat substituït per enciclopedia.cat, amb un nou disseny molt més fàcil d’usar.

Una gran eina que utilitzo sovint, sobretot el diccionari i el diccionari multilingüe. Per cert, que aquest últim em sembla que ja no hi és, al portal. No entenc com és que l’han eliminat. De totes formes, una gran enciclopèdia que pretén créixer ràpidament, segons el seu blog.

Per fi, després de 16 anys d’espera, l’alta velocitat ferroviària ha arribat a Barcelona. Ha estat després del “truque” entre Felipe González i Pasqual Maragall el 1992 (sí, allò de “si quieres los Juegos Olímpicos, el primer AVE será a Sevilla”). Ara, però, ja podem agafar tranquil·lament el TGV-AVE o digue-li com vulgui. Ai… bé, no, jo no l’he de fer servir.

Però que sapigueu que és puntual, eh. Tot i que sigui de Renfe, sembla que és puntual. No es pot dir el mateix de Rodalies, que segueixen funcionant com a l’Índia. Hi ha hagut un home que, pobre, ha perdut l’AVE perquè el seu tren de Rodalies ha arribat 50 minuts tard a Sants. Però tranquils, que l’AVE ja va!

Em solidaritzo amb aquest senyor. Quan has d’enllaçar amb dues linies de Rodalies a Castellbisbal per anar a la UAB, la majoria de vegades veus marxar el teu tren mentre arribes amb l’altre. Però no patiu, que la ministra ja ha portat l’AVE (peça a peça)!

I com que ja està tot fet, l’ajudant de la Malenie se’n torna a Madrid perquè ha tornat la normalitat. Clar, sí, però és que “normalitat” a Rodalies Renfe de Barcelona vol dir endarreriments sistemàtics. Us en recordeu, d’aquests missatges sonors?

Doncs bé, ara ja s’ha de tornar a pagar (amb el seu corresponent increment de tarifes), perquè la “operació ferroviària de Barcelona” ha conclòs. Això sí!!! AVEmus connexió amb la capital del Reino de España. Gràcies a Dé… perdó… a Magdalena Álvarez.