Amb aquest titular és com definiria la pel·lícula d’acció En el punto de mira. És un film que se situa a Salamanca (Espanya), on se suposa que hi ha una cimera de líders internacionals, i enmig de la celebració disparen el president dels Estats Units.

Però la realitat és que ni han trepitjat Espanya per rodar-lo (cosa que han fet a Ciutat de Mèxic). Una bona prova és la traducció de l’únic text en castellà que apareix en pantalla; en comptes de posar “No molesten, por favor” han posat “Favor de no molestar” en la cartolina que penja del pom d’una habitació d’hotel. Sí senyor!

Això sí, apareix Eduardo Noriega (que es dobla molt malament a sí mateix) en aquest ambient de país tercermundista plagat d’una Policía Nacional incompetent davant el tant eficient Servei Secret nordamericà. Per cert, la pel·li no val res. Bé, és curiós veure les repeticions temporals dels diversos punts de vista, però a la tercera vegada ja cansa.

Vaig veure-la a Cinesa Diagonal en format digital, i és curiós que la imatge no omplia tota la pantalla. Resulta que fins que la distribuïdora no envia la contrasenya als cinemes, no es pot veure gran. He de dir, però, que la qualitat d’imatge (contrast, colors i definició) era altíssima. Tot un plaer per als ulls.

L’altre dia, al cine, vaig veure un pobre noi que intentava eixugar una substància molt negra, densa i enganxifosa. Li vaig preguntar i, sí, aquell petroli ensucrat era el xarop de la Coca-Cola.

No vaig preguntar-li detalls, però el sortidor provenia del dipòsit on es guarda aquesta Coca-Cola concentrada. Quan la posen als gots de paper, el dispositiu la mescla amb aigua d’una banda, i gas per l’altra. Molta molta aigua i poc poc gas (com haureu comprovat els cocacoliòmans patològics). Deliciós, oi?

Per cert, suposo que ja sabreu que la beguda té aquest nom perquè en els seus inicis contenia cocaïna.