Què és cultura? Què és domini públic? La cultura ha de ser de domini públic?

La Unió Europea pensa que no, ja que vol ampliar el dret a còpia de la música (l’anglosaxó copyright) des del 50 anys actuals fins els 75 anys. Per això ha nascut la plataforma Sound Copyright, per intentar frenar l’ampliació del monopoli corporatiu de la cultura.

Ho espliquen molt bé a la web: “El copyright és una ganga. A canvi de la inversió de crear i distribuïr gravacions sonores al públic, els propietaris del copyright tenen garantit un monopoli limitat durant el qual se’ls permet controlar l’ús d’aquestes gravacions. [...] Però quan aquest temps s’acaba, aquests treballs van a parar al lloc correcte per a la cultura humana - el domini públic.”

A més, asseguren que a la pràctica, com que els copyrights s’han anat perpetuant en el temps, i degut a què la possibilitat de gravar so és relativament nova, no hi ha enregistraments de so de domini públic (cosa que trobo que és exagerar una mica).

La tele és un show i els qui la fan la volen així, afegiria. Això és el que es desprèn de la conferència que es va fer fa unes setmanes al Col·legi de Periodistes amb Francesc Escribano (director de TV3), Montserrat Abbad (directora de TVE a Catalunya), Núria Ribó (periodista i escriptora) i Toni Soler (director de Polònia).

Com que tinc un lleuger mono de ràdio, m’he apuntat al programa Fora d’hores que fa la UAB a Ràdio 4, i n’he fet aquest reportatge.

Ai, i avui m’ha trucat la noia dels informatius de Ràdio Sant Feliu per donar la notícia que vaig quedar finalista als Premis de Comunicació Local. Aiii… em mossego la llengua.