Existeix, no és un mite.

Aquesta setmana he escrit un guió d’un curtmetratge còmic (un treball per de la universitat), i he patit la falta d’inspiració la major part del temps. Ara que, és cert això que deia Picasso, la inspiració existeix, però ha de trobar-te treballant. L’Edison en té una de graciosa: El geni és un u per cert d’inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració. O sigui, que sense suar no t’arriba la inspiració divina, com em deia una professora de primària.

He de confessar que el que és bo del guió que he escrit és la idea. Se’m va acudir el dia abans de presentar-la a classe, i la vaig distorsionar fins a canviar-la durant el viatge en tren a la facultat, l’endemà. No us passa, que de vegades us fa por avançar en una obra vostre (de qualsevol naturalesa) perquè sentiu que no sereu capaços d’estar a l’alçada de la idea original?

No és bo, això de treballar a contracorrent (és a dir, treballar mentre et vas repetint que no estàs inspirat). Quantes hores perdudes per falta d’inspiració! Ja comença a sonar-me a ratllada, aquesta paraula. Inspiració, inspiració, inspiració.

Per cert, al final me n’he sortit. Algun dia rodaré aquest curtmetratge.

Una altra càpsula informativa del senyor Bonet (senior), aquesta vegada sobre sales d’estar modernes. Tots els videoblogs els trobareu a dissenymobles.com

Dissabte vam tornar. La promoció 2008 de Comunicació Audiovisual de la UAB hem estat a Grècia 8 dies (encara que jo no em llicenciï aquest any). Hem fet el turista per la capital, Atenes, i el gamba per l’illa de Mykonos. La primera foto, clàssicament, no podia ser una altre que la del Partenó.

El temple està situat al capdamunt de l’Acròpoli, a 165 metres per sobre de la ciutat. De nit està il·luminada i es pot veure des de molts punts de la ciutat. Tot un plaer sopar aquells gyros, souvlakis i pitas amb música en directe i amb aquests monuments a l’esquena.

En un dia d’excursió vam anar a visitar diversos llocs, entre els quals el teatre d’Epidaure. Diuen que és el teatre amb la millor acústica del món. I, efectivament, quan un se situa just al centre (al damunt d’un petit pedestal de pedra) se sent a sí mateix, com si es portessin uns auriculars. Ja podies parlar fluixet, que els de dalt de tot et sentien perfectament (i més quan et fan cantar el Mediterráneo… ejem).

En 5 hores de vaixell vam arribar a l’illa de Mykonos, on tot eren platges paradisíaques. La següent foto és del far de la punta nord-oest de Mykonos. Hi vam arribar, seguint les indicacions d’un servidor copilot, a través d’una carretereta empinada on ens hi vam jugar la integritat física. “It’s dangerous. Go straight. Don’t stop”, ens va dir una ànima caritativa autòctona. I tenia raó. Però l’espectacle del sol ponent-se va merèixer el risc (tot i passar un fred de nassos i abrigar-nos amb el que teníem).

El viatge de tornada, això sí, va ser pesadet (les senyores hostesses de Clickair no fotien ni cas, per molt que els dèiem que feia una calor de nassos, dins l’avió). Això que segueix és la costa d’Atenes des de l’aire.

Per cert, que ja tinc plantilla de traducció pròpia de l’abecedari grec al llatí: el teclat de l’ordinador de l’hotel. No és tan difícil.

Adéu, Grècia, adéu! Ja torno a ser aquí, amb un relax impropi de mi.

Aquests dies no em busqueu per aquí, perquè seré més aviat a l’altra punta… on, per cert, les trucades rebudes al telèfon mòbil no són barates!
Fins d’aquí a uns dies!

Mostra un mapa més gran

Els passats 24 i 25 d’abril va tenir lloc el Segon Congrés dels Professionals del Cinema i l’Audiovisual de Catalunya. Un cita molt interessant organitzat per una entitat que jo no sabia que existia: el Col·legi professional de l’audiovisual de Catalunya.

Van ser dos dies molt profitosos escoltant un tou d’experts parlant de nous continguts, de la interactivitat de la tele, del cine digital i el cine electrònic (no, no és el mateix) i del cine en 3D (l’estereoscòpia, si ho hem de dir bé).

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir-hi i enregistrar-ho per fer un reportatge per al Fora d’Hores, de Ràdio 4 (que fem des de l’Autònoma). En total son 8 hores de gravacions que he resumit en 20 minuts del següent reportatge.