A banda d’estrenar-se, la nova programació també s’ha d’anunciar. I això és el que ha passat aquest dimarts al matí a la Fundació Miró, a Montjuïc. Els directius de la CCMA i de TV3 han parlat de les intencions d’aquesta nova temporada. I els protagonistes han fet una mica el paper que els tocava, donar la cara.
Així que, amb tot, a TV3.cat hem fet un vídeo (exclusiu per a internet) que recull l’ambient de l’acte. El pastís -he de dir- era deliciós (més que el dels 25 anys).
Em sembla que ara descansaré una temporada de fer vídeos (és a dir, em sembla que no tocarà fer-ne cap durant una estoneta).
TV3, la tele pública de Catalunya, ha estrenat temporada de tardor. Han estat unes setmanes de força feina perquè hem volgut fer aquest lloc web amb totes les novetats. Això ha comportat que les companyes del portal web de TV3 i jo féssim un sobresforç per llençar-lo a temps.
Són vídeos exclusius per a internet; entrevistes molt curtes als presentadors dels programes que tornen o comencen aquesta temporada. Com sempre, hores de feina de producció, gravació, muntatge i redacció amb un resultat de pocs minuts.
Nit 25: Programa especial a TV3 per celebrar el 25è aniversari de “la teva”. Els d’Interactiva vam estar enfeinats amb el canal IP (vídeos exclusivament per a internet) i penjant a trossets el programa en directe al lloc web.
Diada Nacional de Catalunya: Després de tornar a les tantes de la feina, l’endemà lleva’t per presentar l’ofrena floral de l’11 de setembre a Sant Feliu (i jo encantat, és clar). A la foto notareu la cara de “quina son que tinc” i “em cauen les gotes de suor per la cara, i jo amb americana”. Però és un acte seriós, i cal mantenir el protocol la compostura.
Pont (digues-li cap de setmana llarg): Molt benvingut, el que sembla que ha estat l’últim pont (eminentment) estiuenc de l’any. Haurem de guardar el banyador i les xancles per uns mesos.
Ahir parlava de com la mort d’un actor d’una sèrie obliga a canviar el guió. Doncs avui llegeixo al diari que la sèrie Hospital Central, que enceta avui la seva enèsima temporada, començava amb un espectacular accident d’avió a l’aeroport de Barajas (rodat d’abans que succeís l’accident de debò).
Per desgràcia dels realitzadors de la sèrie, la direcció de Telecinco els va demanar que s’inventéssin un començament diferent. Que ficcionar un accident d’avió quan el de debò és tant recent podria ferir la sensibilitat de l’espectador. Sí, una cadena com Telecinco, que es caracteritza pel to tirant a groc de les noticies de societat i successos, quan es tracta de ficció intenta no ferir sensibilitats. Una doble moral impròpia del bon gust.
En l’article “La realitat que ofèn”, del diari Avui, també citen, com jo ahir, la sèrie El ala oeste de la casa blanca. En aquest cas, elogien el capítol número 1 de la temporada tres, que es va emetre dues setmanes després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001. En aquella ocasió van saber fer un capítol especial, amb delicadesa i bon gust, centrat en els atemptats terroristes d’aquell dia.
Acabo de veure un capítol de la sèrie El ala oeste de la casa blanca. És el número 16 de la temporada 7 (l’última). Fa uns capítols, el Martin Sheen va iniciar-ne un anunciant que el company de repartiment John Spencer (Leo McGarry) havia mort. En aquell moment, l’actor apareixia sovint a la sèrie. I encara hi hauria un parell o tres de capítols gravats on es veu l’artista fent el seu paper. — AVÍS SPOILER — Però ara, en aquest capítol, el personatge Leo McGarry ha mort, òbviament sense veure’s en pantalla. –FINAL SPOILER –
En aquests moments, en què una producció de ficció topa amb la més real de les realitats, em poso en situació del realitzador i em pregunto què faig. Cal respectar la memòria de l’actor. Hem d’aprofitar la malaurada defunció per fer-nos-ho venir bé a la història? Doncs en aquest cas ha estat així. La mort de l’actor s’ha adaptat magistralment.
N’estem farts de veure personatges que marxen sobtadament, o que deixen d’aparèixer en pantalla tot i que se’ls menciona, o que només apareixen via telèfon i sense sentir-se la veu… És quan diem “mira, l’actor aquest ha plegat, o se li ha acabat el contracte”.
Un altre cosa és quan es produeix el violent canvi de l’actor que interpreta un personatge. És més o menys violent segons el nivell de consciència de la producció (és a dir, de la mesura en què la sèrie de ficció sap i menciona que ho és, i per tant és més o menys transparent).
En qualsevol cas, de vegades la ficció topa amb la realitat de les rutines de treball, de les condicions contractuals o, com en aquest cas, en la realitat de les circumstàncies biològiques.
Com es fa un programa magazín d’estiu a TV3? Doncs després d’haver passat tota una jornada acompanyant l’equip amunt i avall, després d’haver-me colat a les reunions de guionistes i a les cabines de maquillatge… podeu veure com es fa “Vacances pagades”, el magazín de les tardes de TV3.
He de dir que m’he hagut de barallar amb el senyor “Final Cut”, programa d’edició de vídeo que no havia utilitzat mai (i que no em convenç gens). Però, al final, 2 hores de vídeo gravat s’han convertit en 8 minuts àgils que podeu veure tot seguit, així com a TV3.cat.
Fa un parell de setmanes que he experimentat un canvi en la meva forma de veure la feina.
De sempre (tot i que no me’n vaig adonar fins als 17 anys) tot el relacionat amb mitjans de comunicació (ràdio, tele, internet…) i la tècnica audiovisual (càmeres, micròfons…) m’ha apassionat. Sempre que m’hi he acostat, des de l’afició o des de la professió, ha estat un parc d’atraccions. Per mí aquesta feina de la comunicació sempre ha estat, en primer lloc, una passió.
D’un parell de setmanes ençà, però, el parc d’atraccions ha desaparegut. Ara, això de passejar-se per TV3 per gravar un vídeo ja no són focs artificials ni papallones en l’estómac, sinó feina. M’encanta, em té enamorat, però… és feina. No té tant glamur com la primera vegada que vaig entrar a la tele de becari, fa 5 anys, en què tot jo era un flam pel respecte i la il·lusió.
articles