El PSOE ha guanyat les eleccions. Les ha perdut el PP, tots els altres partits i també el pluralisme polític. Els espanyols diuen que no els agrada el sistema electoral nordamericà, però cada vegada tendim a un bipartidisme més accentuat.

Ha estat difícil. A mi m’ha costat triar, i fins l’últim moment no m’he decidit. Però ara ja està. Que el resultat serveixi a tots els partits per reflexionar, evolucionar i aprendre a involucrar els ciutadans.

Només em fa ràbia que no m’han deixat ficar la papereta. Perquè l’ha de llençar el senyor de la taula? Ell ja n’ha ficat moltes en tot el dia. Jo vull ficar el meu sobre dins l’urna!

(Sort que a aquestes hores no ens hem de queixar d’un mal major).

El Parmigiano Reggiano, aquest és l’autèntic i únic formatge parmesà. El fet a Itàlia. Cap més.

Això és el que diu aquesta nutritiva notícia, segon la qual el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el parmesà fet fora del país de la bota no pot portar aquest nom. Ara entenc perquè hi ha tantes coses que no funcionen, en aquest món… perquè els jutges continentals estan ocupats amb altres coses.

Segur que han rebut un bon lot de parmesà a casa. Bon profit!

Ahir, en el segon debat entre Zapatero i Rajoy, vaig adonar-me de les limitacions de la política. Es van repetir els mateixos temes que el dilluns anterior, però amb un to més elevat. El que va ser actor i president dels EUA Ronald Reagan, va dir “he dit moltes vegades que la política és la segona professió més baixa, i m’he adonat que guarda una estreta similitud amb la primera”.

Tot és imatge, tot són gestos, tics als ulls, a la llengua, sipis que surten volant, mans controlades, espatlles rectes i molts gràfics i llibres blancs. La paraula també compta, sí, però sobretot per numerar les vegades que s’ha dit tal mot o expressió. Si no coneixes prèviament les posicions polítiques de cadascun d’aquests dos homes, a vegades et confons de partit. Que el Rajoy parla del carro de la compra? Que el Zapatero defèn l’alta velocitat?

Llegeix la resta de l’article »

He vist el debat entre els candidats dels dos partits majoritaris a la presidència d’Espanya. He de dir que m’ha interessat molt, i que després de veure’l encara no tinc clar qui votaré. Però sí tinc clar qui no votaré (el debat m’ha reafirmat).

El pitjor del debat han estat les interpretacions polítiques que han fet, en acabar, algunes cadenes de televisió (penso en Cuatro i la Sexta). Són d’allò més previsibles, extremes, partidistes i avorrides. Per aquesta raó crec que, abans d’expressar públicament la meva opinió del debat, he de dir que tinc clar que no votaré el PP (crec que, sent jo català, era previsible).

En alguns moments m’ha semblat que les tornes estaven canviades, i que l’un era a l’oposició i l’altre a la presidència, perquè Rajoy (com sempre) atacava, reatacava i tornava a atacar, i Zapatero (com sempre) elaborava, rebatia i contraatacava.

Zapatero ha demostrat perquè és millor comunicador que Rajoy: Zapatero té veu greu, bona dicció, cara neta, ulls clars i penetrants, autoritat de lleó. Rajoy té veu aguda, dicció deficient, barba, ulls foscos darrere d’ulleres (que anava movent contínuament -els ulls-), autoritat de qui li fa falta cridar l’atenció per liderar.

Cadascú ha jugat les seves cartes ben jugades, però el directe ha demostrat que la reiteració continuada sense anàlisi demostra falta d’intel·ligència, i que això pot funcionar als mítings (on els informatius agafen un petit tall de 20 segons), però no en la vida real, on les reaccions son completes i directes.

Conclusions: no he entès les dades que donava Rajoy, i no sé quines són les propostes de futur del PSOE. Segur que ha estat un debat?

Per fi! Per fi han publicat els horaris del Trambaix! Després de moltes queixes (suposo que de molts altres usuaris), ara es poden consultar els horaris del Trambaix a través de la seva nova web.

Abans havies de trucar al telèfon d’informació (que no estava obert les 24 hores), i demanar-li a una senyora “escolti, per aribar a Francesc Macià a les 17:50, a quina hora em surt el tramvia que he d’agafar a Sant Feliu?”. Perquè a la web només s’informava de la freqüència de pas (clar, quan la freqüència és de 15 o 30 minuts…) Per fi, ara es poden consultar còmodament i a qualsevol hora a través de la web.

Per cert, que l’altre dia li vaig fer una foto a aquesta imatge que em va impactar. Com que llegia, no em vaig adonar que ja havíem arribat, i vaig veure una xurreria plantada enmig de la via. Vaig pensar, “coi, que ens l’endurem per davant”. Però no, era el final de trajecte.