Aquest és el missatge amb què m’he quedat de la pel·lícula Cometas en el cielo, dirigida pel gran Marc Forster de la gran novel·la (diuen) i bestseller de Khaled Hosseini. Una gran història personal embolcallada en la història d’Afganistan explicada per un Afganès.

Un film que toca molt al fons i que ens fa reflexionar de com poden ser de malvats els estereotips. N’extrec que les persones són persones a tot el planeta, i que tots tenim les mateixes virtuts i defectes.

Els humans sempre cometem els mateixos errors, repetits en l’espai i en el temps. Per aquesta raó la feina que hem de fer en vida és progressar, millorar, pulir la bondat amb què tots naixem i que es veu enfosquida per la contaminació de la vida en aquest planeta. Es dedueix del relat de l’Afganistan actual que els extremistes no s’adonen que l’infern que tan temen és ara i aquí.

La frase de la pel·li: “El único pecado que existe es el robo. Los demás pecados son en realidad derivaciones del robo. Por ejemplo, si matas a un hombre le estás robando su derecho a vivir. Además, le robas a su hijo su derecho a tener un padre, i a su mujer, su derecho a tener esposo”. Baba al seu fill Amir.

La setena i última pel·lícula de Harry Potter (i les relíquies de la mort) es partirà en dues. Ho ha fet públic Warner Bros. aquesta tarda. Al final no s’han pogut resistir a duplicar els beneficis multimilionaris de la marca “Potter”, i sacrificaran la sensibilitat narrativa en favor d’un xec de milions de dòlars.

I perquè ho fan amb el setè llibre? No és especialment llarg. De fet, té la mateixa extensió que el sisè, que és menys que les pàgines que tenen els llibres quatre i cinc. Els canta l’alè. A més, el senyor president del Grup Warner Bros. Pictures ha dit que les dirigirà altre cop el passerell de David Yates. Sí, el mateix que va fer la destrossa imperdonable de l’últim film estrenat de la saga, Harry Potter i l’Orde del Fènix. Al menys han acomiadat el criminal guionista responsable de l’últim desastre.

L’art popular de masses sotmès descaradament a les lògiques del mercat (i a sobre llegeixo que l’autora J.K. Rowling hi està d’acord). S’han begut l’enteniment. La part 1 del llibre 7 s’estrenarà l’estiu de 2010, i la segona part, l’estiu de 2011. Entrin i paguin!

Amb aquest titular és com definiria la pel·lícula d’acció En el punto de mira. És un film que se situa a Salamanca (Espanya), on se suposa que hi ha una cimera de líders internacionals, i enmig de la celebració disparen el president dels Estats Units.

Però la realitat és que ni han trepitjat Espanya per rodar-lo (cosa que han fet a Ciutat de Mèxic). Una bona prova és la traducció de l’únic text en castellà que apareix en pantalla; en comptes de posar “No molesten, por favor” han posat “Favor de no molestar” en la cartolina que penja del pom d’una habitació d’hotel. Sí senyor!

Això sí, apareix Eduardo Noriega (que es dobla molt malament a sí mateix) en aquest ambient de país tercermundista plagat d’una Policía Nacional incompetent davant el tant eficient Servei Secret nordamericà. Per cert, la pel·li no val res. Bé, és curiós veure les repeticions temporals dels diversos punts de vista, però a la tercera vegada ja cansa.

Vaig veure-la a Cinesa Diagonal en format digital, i és curiós que la imatge no omplia tota la pantalla. Resulta que fins que la distribuïdora no envia la contrasenya als cinemes, no es pot veure gran. He de dir, però, que la qualitat d’imatge (contrast, colors i definició) era altíssima. Tot un plaer per als ulls.

No m’agrada especialment Tim Burton. És a dir, no comparteixo el seu estil perquè no fa pel·lícules que et facin sentir bé, són més aviat malsons. Tot i això, reconec la seva excel·lència artística.

Ara ha fet aquest musical, Sweeney Todd, el diabólico barbero de la calle Fleet. Com a amant dels musicals, trobo que combina molt bé el seu estil personal amb la música. Hi ha moments impressionants, però com que sóc infantiloide, amb això dels musicals (vaig créixer amb Disney), em quedo amb els moments optimistes. Per exemple, el de la cançó de l’elixir miraculós del barber Pirelli, que canta el seu jove ajudant de llarga cabellera rossa.

[mp3]http://www.albertbonet.net/blog/arxius/20080208sweeneytodd.mp3[/mp3]

Sembla que aquest film ha descobert actors emergents (molts dels secundaris són novells). Però les estrelles són Johnny Depp (tants assajos de veu li han fet bon profit) i Sacha Baron Cohen. En canvi, Helena Bonham Carter canta molt, molt malament, i Alan Rickman fa el mateix paper de sempre.

Ei, però cal veure-la!

Ahir es van entregar el premis de l’acadèmia espanyola de les arts i les ciències (l’acadèmia de cine, resumint). No m’enrotllaré, si voleu podeu llegir la noticia o veure-la.

El 17 de juny de 2006 vaig entrevistar el director d’El Orfanato, J.A. Bayona al programa de cine que feia a la ràdio. Llavors estava encara rodant-la, i és interessant escoltar-lo abans que li arribés tot el terrabastall. “Tot ha estat molt fàcil”, sentireu en aquest extracte de l’entrevista:

[mp3]http://www.albertbonet.net/blog/arxius/20080204jabayona_20060617.mp3[/mp3]