Heu anat últimament a un cine de la cadena Cinesa? Si ho heu fet, i heu passat pel lavabo, haureu comprovat això (em sap greu si us resulta violent, noies, però nosaltres ho fem drets, quan ens deixeu):

Efectivament, ja no pots ni anar a fer pipí sense que et bombardegin amb publicitat. A més, fa mesos que el Doraemon té el monopoli publicitari als urinaris de Cinesa, ho heu notat?

Que em pregunto jo… quin pare decideix mentre està miccionant comprar un DVD de Doraemon al seu fill?

Perquè clar, el client potencial d’aquesta publicitat probablement no faci les seves necessitats en un urinari de paret, sinó a la tassa. O en tot cas, no arriba a veure l’anunci. Però per als adults els cau la propaganda just a l’alçada dels ulls. I jo em pregunto…

¿No deu seu que a un publicista il·luminat se li va acudir, mentre orinava (se m’acaben els sinònims) que en aquest petit moment de plaer qualsevol missatge rebut el relaciones amb una sensació de benestar? No ho he provat, però potser si ara miro qualsevol capítol del Doraemon experimentaré un revival de la sensació relaxant del… això, pixar, ja ho he dit!

Se us acudeix cap tipus de publicitat que resulti contraproduent per a l’usuari del lavabo, en aquest lloc? No vull que us violenteu, però penseu un moment en què passaria si s’hi mostressin anuncis eròtics…

El consumidor d’avui a dia és cada vegada menys crèdul. Per tant, la publicitat es torna més agressiva i invasiva. I per tant, el consumidor es torna encara més incrèdul. És el peix que es mossega la cua. Avui he rebut a casa una “comunicació publicitària” de la meva companyia de telèfon mòbil. El sobre és així:

Home, és evident que el greu de credibilitat és nul, en aquest cas. M’hi fixo especialment en el nom de la “Oficia de Objetos Encontrados“. Encontrados, eh! No sigui que poséssim una paraula de significat negatiu. En màrqueting tot és positiu; “més del tant per cert” (no menys), “són teus” (no podrien ser teus), “oficina de objetos encontrados” (no perdidos).

Obro el sobre i em trobo amb tot un muntatge de maquetació: una cartera de paper (de lluny és ben realista) amb dos bitllets de 10 euros a dins. Al revers o desplegant-lo hi ha la informació de debò (per fi!); “Te regalamos 20 € para que cambies de móvil”. I ben petit: “canjeando tus puntos antes del 15 de marzo”.

Perquè aquesta oferta ara? Tinc la resposta. És perquè just d’aquí a un mes venç el contracte de permanència que vaig signar quan vaig canviar-me d’operadora, fa avui 17 mesos. Això vol dir que a partir del mes de març seré lliure de tornar a canviar de companyia i beneficiar-me de les ofertes de portabilitat que ofereixen totes.

Davant el perill de fuga de clients, fem publicitat enginyosa, que en certa mesura també pot resultar enganyosa.