Fa un parell de setmanes vaig anar a veure uns amics. Es diuen Sergi i Sam i són parella. Parella artística, és clar (tots dos estan casats). Quan van fugir de Ràdio Sant Feliu, els van acollir a prop de casa seva, a Ona Mar Ràdio, de Badalona. Allà fan la mateixa feina (un programa d’humor d’una hora setmanal) pel mateix sou (les gràcies i la satisfacció). La diferència és que tenen més audiència.

Els vaig gravar en vídeo com feien el programa, perquè la seva audiència sàpiga quin aspecte tenen i per què descobreixin que no estan tant bojos com sembla per antena (…bé, si més no en el cas del Sergi). Això es titula ¿Pero esto qué es? i s’emet cada dimecres de 8 a 9 del vespre a Ona Mar Ràdio, que podeu sintonitzar a bona part del Barcelonès i Maresme.

[youtube XcleO-xjP0Q]

Dijous ho vaig decidir, divendres ho vaig fer oficial i avui ho faig públic: deixo Ràdio Sant Feliu.

Han estat 5 anys molt macos en què he après de tot i més, però havien d’acabar. He decidit que necessito aire, necessito canviar i tenir temps per fer-ho. La temporada passada va ser el clímax del meu pas per la ràdio municipal de la meva ciutat, fent-me càrrec del magazín dels vespres. Era el que feia temps que desitjava, i va arribar per accident, però va arribar. He entès que això no es repetirà mai més mentre continuïn les actuals condicions de la ràdio (no només laborals). Per tant, veient que a Ràdio Sant Feliu es frena la meva evolució professional i es reprimeixen les meves aspiracions, he deduït que en aquest mitjà en concret he arribat al cim que se’m permet, que no és massa.

Me’n vaig content, però. Un cop entens racionalment la situació ja no valen lligams sentimentals. No descarto tornar a la ràdio de la meva ciutat; no seré jo qui em tanqui les portes al mitjà que m’ha instruït. Però vull provar coses noves.

Però aquesta -mitja- temporada 2006-2007 del Trencaclosques ha estat espectacular. De fet, totes han estat magnífiques, i el meu pas per la ràdio no hauria estat tant enriquidor si no hagués estat per totes les persones que m’he anat trobant pel camí. De totes he après molt. De les que m’han tractat bé i sobretot de les que no m’han tractat tant bé. Però me’n vaig content, agraït i sense malentesos; és un adéu sincer.

A la ràdio he fet moltes coses, però el que més m’ha omplert ha estat el contacte directe. És a dir, el micròfon. També he fet vídeos, inclòs el del quart de segle d’història de l’emissora; i he participat en especials informatius (a més de tot el que vaig fer previ a la creació del weblog i tot allò que no és publicable).
L’últim programa de la temporada vaig dir que volia continuar amb El Trencaclosques, i així és. Però vaig intuir (i encertadament) que qui no escolta difícilment pot prendre decisions sàvies. I una retirada a temps és una victòria. Per això, tot i la meva dimissió elegant, segueixo creient el que vaig dir al programa del 24 d’abril, en la secció sobre la història de l’emissora:
[mp3]http://www.albertbonet.net/multimedia_arxius/ab200704_rsf_valoraciotrajectoria.mp3[/mp3]

Gràcies pel vostre suport.
Seguiré aquí. Ja sabeu on trobar-me.

Avui acabo ja la substitució d’estiu, un any més, al Reial Automòbil Club de Catalunya. Com sabeu, des del departament d’infotrànsit s’informa a les ràdios catalanes de l’estat del trànsit rodat a totes hores. Cosa que es fa bastant repetitiva, més quan no hi ha embussos enlloc. Potser m’heu sentit aquests matins d’agost per Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Ràdio Flaixbac (ei Roger!), Flaix FM (ei Jordi!), la SER (ei Susanna), Cadena Dial (ei Fran), Ràdio 4 o la infinitat d’emissores locals que truquen al RACC (ei Tarragona!). Si m’heu sentit, segur que estava dient una frase similar a aquesta (perquè mai ens ho escrivim, visca la improvisació):

Bon dia. Molta tranquil·litat en aquests moments al conjunt de la xarxa viària catalana. No hi ha incidències importants a carreteres ni autopistes del país; hi ha molt poc volum de trànsit a aquestes hores i això fa que la circulació sigui molt fluida. És tot des del RACC, bon dia.

[youtube otZ0FYzkqdI]

Aquest vídeo seria l’excepció. En realitat la feina és meva per buscar sinònims! Per exemple, es pot dir calma en ves de tranquil·litat, o afectacions en comptes d’incidències. Si estic extremadament avorrit puc repetir molt i molt tranquil, o anar fent combinacions de paraules per acabar dient el mateix però en diferent ordre. Si cal allargar, sempre es pot citar les fonts d’informació: segons ens informen des del Servei Català del Trànsit, el centre de control d’autopistes i la Guàrdia Urbana.

Si plou, ja tinc 10 segons més assegurats de crònica, perquè cal recomanar precaució al conductors que circulin per les carreteres afectades per la pluja, ja que és molt intensa en algunes zones del país i això pot dificultar la visibilitat. Si fa molt vent també es pot utilitzar la mateixa fórmula, especificant la comarca o comarques on ens pot sortir volant el cotxe. Una altra qüestió és quan una carretera està tallada tants dies. Ho dic o no ho dic? Cal recordar-ho? Si els conductors ja ho veuran quan arribin allà… O ho dic una vegada sí i una vegada no? Bé, al final la crònica s’allarga una mica més amb la modalitat més extensa i empalagosa possible:

D’altra banda cal recordar que continua tallada al trànsit la carretera Nacional 2 a l’Alt Empordà a causa de les obres de reparació d’aquest pont a l’altura de Biure. La previsió és que continuï tallada al menys fins a finals de setmana [que després es va convertir en finals de mes]. De moment només hi poden circular els veïns de les poblacions a les quals només s’hi pot accedir des de la Nacional 2, ja que s’ha habilitat un carril de trànsit amb un semàfor que dóna pas alternatiu. La resta de vehicles s’han de desviar a l’autopista AP-7, que és gratuïta en el tram que va de Figueres fins a la Jonquera, fins que no se solucioni la incidència.

Com podeu comprovar, tot un art, això de fer de cronista del trànsit. Una feina que, depenent de diversos factors com l’hora de llevar-se, la gana, la salivera, la monotonia o el nombre de telèfons que estiguin sonant a la vegada, pot donar situacions tant curioses com aquestes:

[mp3]http://www.albertbonet.net/multimedia_arxius/ab200708_racc_remix_transit.mp3[/mp3]

Penseu el mateix que jo? Efectivament, necessito unes vacances.
Fins setembre!

Avui ha tingut lloc el programa número 100 (i últim) de la temporada 2006-2007 (o potser hauria de dir només 2007, tenint en compte que vaig començar el febrer). Ja s’ha acabat.

Que què sento? Relax. Però he de reconèixer que estimo la intensitat que et fa sentir fer un programa de ràdio diari. La valoració és molt, molt positiva. Sóc una persona diferent que fa sis mesos, en molts sentits: He conegut moltes persones, he compartit (sobretot adquirit) molts coneixements i formes d’observar la vida, també he començat a entendre el teixit orgànic que és una ciutat com Sant Feliu i, sobretot, m’ho he passat molt bé.

Sí, i tant, hi ha hagut dies que no hauria fet programa, i hi ha hagut dies en què l’hauria penjat a mig fer per no haver de continuar amb la tortura. Anecdòtics. Ha estat una experiència altament satisfactòria amb la que he perdut moltes pors (la del ridícul), he après a riure’m de mi mateix, i he après a entendre i tractar millor les persones (tot i que mai n’hi ha prou).

No vull fer-me avorrit, però no hauria canviat aquesta (mitja) temporada per res del món (bé, potser per TV3 sí, jeje). Crec honestament que va ser encertat abandonar l’Aforament il·limitat de Llobregat Televisió per dedicar-me de ple al Trencaclosques (ei, que el programa de la tele ha estat la meva altra gran experiència professional i vital d’aquesta temporada, i d’allà n’he tret molt bones amigues -totes noies, sí-).

M’agrada, això de la ràdio. A viam si l’any que ve puc continuar (no depèn de mi, però jo ja signo). De moment, deixo constància al meu weblog dels 3 últims minuts de la temporada 2006-2007 d’El Trencaclosques:

[mp3]http://www.albertbonet.net/multimedia_arxius/ab200707_rsf_trencaclosques_final0607.mp3[/mp3]

Signat,
el director, productor, realitzador i presentador d’El Trencaclosques de Ràdio Sant Feliu.

Setmana superada! I és que ha estat dura, molt dura. En primer lloc perquè he tingut els últims dos examens d’aquest curs a la universitat, i en segon, perquè he arrancat l’edició d’estiu d’El Trencaclosques a Ràdio Sant Feliu.

Els dilluns d’aquest mes de juliol estaran protagonitzats per la Zuriñe, l’Elena i l’Alan (que canvien de dia), amb algunes millores. Ara hi haurà també consells per sobreviure a l’estiu, repàs a algunes pàgines web curioses i alguns fets curiosos que aniré relatant a l’audiència (a més de l’estic fins els webs, la filosofia murphiana de butxaca i la premsa rosa, és clar). També enceta la setmana una secció nova, la de la cançó de l’estiu. La Silvia (que continua amb la seva secció d’agenda de concerts dels dijous), fa un repàs per dècades a les cançons més famoses de l’estiu a Espanya des dels 60.

Dimarts, nova secció per encetar programa (i una de la qual n’estic especialment orgullós): La secció dels infants. Són alguns nens i nenes d’entre 11 i 12 anys (que coneixien la ràdio pel consell d’infants), que tenen la primera mitja hora per debatre alguns temes d’actualitat (que ells decideixen), fer una crítica (aquest cop ha estat de la pel·lícula Shrek Tercero) i fer un concurs d’endevinar un personatge públic a base de pistes i preguntes. Tota una feinada per part seva, i m’encanta que els encanti!
Aquest dia també hi ha la secció de crítica televisiva del Rafa i la secció de còmics del Román, dos vells coneguts del programa.

Dimecres també vam començar el programa amb nens, els del casal d’estiu del Club d’Esplai Sant Feliu. Van explicar-nos què han fet i com integren el leit-motiv del casal d’aquest estiu (la protecció del medi ambient) amb les activitats lúdiques i sortides. Després, dues seccions ja conegudes: la de vins de la Lidia i la del Grup de Dones 21 amb la Bet i la Pepa, que ha tornat a venir per llegir una d’aquelles històries que porta de tant en tant. Ah, i l’última secció d’òpera per principiants de la temporada, amb el David.

Dijous va ser intens per les seves dues seccions noves. La que més feina va donar (sobretot a la nova col·laboradora) va ser la d’entrevistes al carrer. L’Alba va acompanyar tot un matí a una cartera santfeliuenca en el seu itinerari per la ciutat, i en vam sentir un recull (a més de tenir la Montserrat, la cartera, en directe a la ràdio). L’altra nova secció la va portar la Raquel, que va parlar dels frikies (secció entretinguda, també). I l’agenda de concerts de cada dijous, amb la Silvia. Dia femení, tu…

I els divendres d’aquest Trencaclosques d’estiu no són gaire diferents dels de la resta de temporada: estrenes de cinema amb el Javi, agenda cultural amb el Joan i efemèrides històriques amb el Marc.

El que més m’agrada de la nova estructura del magazín, però, són les càpsules que he incorporat. Seccions curtes que van cada dia i que donen molt de dinamisme al programa de ràdio. D’una banda, una càpsula d’informació sobre festes majors d’arreu de Catalunya, cada dia amb la més propera en el temps (i és que l’estiu n’està plagat). La fa el Sergi. També una càpsula de curiositats (un fet anòmal, aïllat i inútil però que satisfà la ment curiosa). Aquesta la faig jo mateix. Recupero també els dit i fet, les pastilles de llengua catalana que fa la Maria (repeteixo les més interessants de la temporada). I també he convertit la secció de remember de dibuixos animats en una pastilla diària, que ens acosta una sola sèrie (la Jéssica). Per acabar el programa, a més, truco el Joaquín i em comenta algunes de les notícies més rares de la jornada. Cada una d’aquestes seccions no duren més de 2 o 3 minuts i són molt agradables d’escoltar.

Apa, així que la setmana que ve, a Ràdio Sant Feliu, més!